(ACN) Gairebé la meitat dels professionals sanitaris a l’estat espanyol tenen un alt risc de patir un trastorn mental després de la primera onada del coronavirus i un 14,5 % el pateix de forma discapacitant, és a dir, amb repercussions clares en la vida professional i personal. Ho indica un estudi liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges del Mar, amb dades de més de 9.000 treballadors de 18 centres sanitaris de l’estat, en el marc del projecte Mindcovid. Els símptomes principals són depressió, ansietat, atacs de pànic, trastorn d’estrès posttraumàtic i abús de substàncies. Segons un segon estudi, dels mateixos autors, un 3,5 % dels sanitaris presenten ideació suïcida activa en l’últim mes.

Els estudis es publiquen a ‘Revista de Psiquiatría y Salud Mental’ i a ‘Depression & Anxiety’. Els dos treballs es basen en una sèrie d’enquestes anònimes en línia, del projecte Mindcovid, realitzades a professionals sanitaris dels 18 centres participants, de sis comunitats autònomes. Els han liderat investigadors de l’IMIM i del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), així com metges de l’Hospital del Mar.

Depressió, ansietat, pànic i estrès posttraumàtic

Un total de 9.138 professionals van respondre preguntes sobre la feina durant la primera onada. Segons l’estudi, del total de participants, el 45,7 % presenten risc alt d’algun tipus de trastorn mental, és a dir, necessitarien una avaluació professional per confirmar la presència d’un trastorn mental. Per patologies, el 28 % presenta depressió; el 22,5 %, trastorn per ansietat; prop del 25 %, pànic; el 22 %, estrès posttraumàtic, i el 6 %, abús de substàncies.

“Les dades de la primera onada de la pandèmia indiquen una prevalença de problemes de salut mental discapacitants en els sanitaris espanyols molt més alta que l’esperada”, destaca el doctor Jordi Alonso, autor principal de l’estudi, director del Programa d’Epidemiologia de l’IMIM-Hospital del Mar i codirector científic del CIBERESP.

El doctor Alonso assenyala que cal monitorar el risc que els problemes persisteixin i esdevinguin crònics i tenir en compte els factors identificats a l’estudi per minimitzar-lo: “Ens preocupa, perquè és un col·lectiu que ha de fer front a una emergència, el necessitem, i no ens podem permetre el luxe de tenir gent patint i que, a més, hagi de treballar”, afegeix en declaracions a l’ACN.

La prevalença dels trastorns mentals és més elevada en el cas de les dones joves, que no han nascut a l’estat espanyol i que no estan casades. El col·lectiu de les auxiliars d’infermeria és el que mostra un impacte més gran. Dos de cada tres auxiliars pateixen risc alt per trastorns mentals. En el cas de les infermeres, la meitat es troba en un risc alt.

Segons l’estudi, haver presentat un trastorn mental abans de la pandèmia dobla el risc de tornar-ne a patir a conseqüència de la covid-19. També s’observa una prevalença més elevada en aquells professionals que van atendre pacients amb covid-19 i aquells que han patit la malaltia o amb familiars que es van contagiar.

Davant d’aquests resultats, els autors recomanen fer un seguiment dels professionals sanitaris amb trastorns mentals previs, així com aquells que han tingut una exposició elevada a la covid-19, que hagin patit la infecció o han estat confinats i en els col·lectius sanitaris en què s’ha vist que el risc de patir un trastorn mental és més elevat.

Ideació suïcida activa

L’estudi Mindcovid també documenta una prevalença alta d’ideació suïcida activa, del 3,5 %, i d’intents de suïcidi, del 0,1 %, durant la primera onada de la pandèmia, com mostra el treball que publica ‘Depression & Anxiety’. Aquesta xifra contrasta amb el 0,7-0,9 % estimat entre la població general abans de la pandèmia.

Segons els autors, les dades posen de manifest la necessitat d’esforços socials per evitar contagis i evitar que els sistemes sanitaris es vegin desbordats. Un altre factor d’estrès important per a la ideació suïcida que l’estudi identifica és l’estrès financer, com ara, la por a la pèrdua d’ingressos o la pèrdua d’ocupació a causa de la pandèmia.

A l’estudi Mindcovid hi han participat, a més de l’Hospital del Mar i l’IMIM, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’IDIAPJGol, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Clínic de Barcelona i altres centres i institucions de l’estat. Han rebut finançament de l’Institut de Salut Carlos III i de la Generalitat.