La granja de Can Llevallol, a Collserola, segueix dempeus 114 anys després de la seva construcció. Tot i això, té els dies comptats si algú no hi actua aviat. La coberta està foradada per diversos llocs i el pas del temps la va deteriorant cada dia. L’edifici està protegit pel catàleg de patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona amb un nivell C, i l’associació Som Collserola i SOS Monuments reivindiquen que s’hi faci el manteniment perquè no es perdi, com ja ha passat amb moltes masies de Vallvidrera. L’entitat AADIPA del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) també s’ha afegit a demanar que es prenguin mesures per impedir que la granja es converteixi en runes.

Cinc anys demanant que s’aturi el deteriorament

Fa gairebé cinc anys, l’associació Som Collserola va demanar al llavors regidor de Sarrià – Sant Gervasi Albert Batlle, que actués per aturar la degradació de l’edifici. En no rebre resposta, l’agost del 2020 van portar el cas a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que ho va reclamar a l’Ajuntament. El consistori ha explicat a betevé que el mandat passat, arran de la petició de la sindicatura, va obrir expedient de conservació de la finca per tal que la propietat fes les obres necessàries per al seu manteniment i perquè n’estabilitzés la coberta.

A dia d’avui, però, encara no s’hi ha actuat i l’edifici de 114 anys cada dia està més a prop de caure. Ara, la Sindicatura de Greuges i l’Ajuntament han reobert el seguiment de la qüestió. I en el cas que la propietat segueixi sense actuar, els expedients podrien acabar amb multes coercitives. Tot i intentar-ho diverses vegades, betevé no ha pogut parlar amb la propietat.

Arquitectes del COAC s’afegeixen a la reivindicació

Els últims a unir-se a la reivindicació de Som Collserola i SOS Monuments per conservar l’edifici, han estat l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’1 de març van mostrar el seu suport amb un escrit en què manifestaven la necessitat de garantir la conservació de la masia de Can Llevallol, pel seu valor històric, arquitectònic i sociocultural.

Una granja de vaques de principis del segle XX

L’edifici és obra de l’arquitecte Josep Pujol i Brull i era una granja de vaques que es va construir l’any 1910, tot i que ja hi ha documents que demostren que s’hi venia llet abans de la seva construcció. D’aquesta finca ubicada a l’antic municipi de Vallvidrera, en sortia llet i també aigua que es venia al pla de Barcelona. “Per nosaltres la masia de Can Llevallol és molt important perquè conserva una font, unes eres, una creu de terme, uns camps i aquesta granja que està protegida”, explica Salvador Ferran, president de l’associació Som Collserola. “Tots aquests elements expliquen una mica la vida rural a l’antic municipi independent de Vallvidrera i, per això, creiem que s’hauria de catalogar la masia sencera“, afegeix.

Una factura de la masia de Can Llevallol, que tenia el nom comercial de Granja Balasch-Bosch, on es veu la venda de llet al pla de Barcelona l’any 1902, anterior a la construcció de la granja, el 1910

Moltes masies s’han deixat caure

Actualment Can Rectoret i Mas Sauró són noms de barris que conformen Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. Fa uns anys, però, eren noms de masies de Collserola. “Ara queden molt pocs elements d’aquestes antigues masies“, lamenta Ferran de Som Collserola. “El 2009 l’Ajuntament va enderrocar Can Pujades i també ha deixat caure Mas Sauró i Can Rectoret, que eren de propietat pública. Això és una falta de respecte a la memòria històrica i sentimental de l’antic municipi de Vallvidrera“, afegeix.

Can Rectoret, una masia del segle XV de propietat municipal, que es va deixar caure als anys 70

Segons Som Collserola, aquestes masies no es van poder salvar perquè no estaven catalogades, però defensen que la granja de Can Llevallol, de propietat privada, sí que ho està, i, per tant, l’administració és l’encarregada de vetllar perquè no es perdi. “Segons la llei de patrimoni, una vegada el districte en té coneixement, ha d‘instar la propietat perquè l’estabilitzi i no es degradi”, explica el Ferran, “si la propietat no ho fa, l’Ajuntament ha de fer-ho subsidiàriament, i després ja es veurà de quina manera recuperen les despeses”, afegeix.

Des de SOS Monuments recorden que a vegades els edificis es poden salvar amb molt poca cosa: “Si hi ha bona disposició per part de l’Ajuntament i de la propietat, es col·loquen uns plàstics i uns tendals a la teulada i s’apuntala“, explica Ricardo Vergara, arquitecte i president de SOS Monuments.