El primer diari escrit íntegrament en català va durar tres anys i va ser la punta de llança del catalanisme polític del seu creador.

El 4 de maig del 1879, diada dels Jocs Florals, va néixer el ‘Diari Català’, el primer diari escrit íntegrament en català. La redacció del rotatiu creat per l’advocat Valentí Almirall se situava al carrer de Ferran número 32, molt a prop del domicili d’Almirall, al carrer de la Ciutat.

El diari tenia nombrosos corresponsals arreu del món i per tot Catalunya. El mateix Valentí Almirall va fer de corresponsal viatjant a Sicília per fer la crònica de l’erupció de l’Etna al 1879. Tenia una tirada de 3.000 exemplars i una capçalera molt clara que apuntava cap al progrés, la cultura i el catalanisme federal. El ‘Diari Català’ es pot consultar a la Casa de l’Ardiaca, Arxiu Històric de la ciutat, on trobem els exemplars.

Valentí Almirall

Almirall era advocat, tot i que no en va exercir, i va fer de periodista i polític i, també, dominava el grec, el francès, l’anglès, l’italià i l’alemany. És considerat un dels pares del catalanisme modern d’esquerres i federalista. Provenia d’una família de comerciants amb moltes propietats com el castell del Papiol, del qual eren barons, un títol que Valentí sempre va evitar. Sovint anava a les tertúlies de la rebotiga de l’escriptor Frederic Soler, “Pitarra”, on es trobava amb altres intel·lectuals.

El ‘Diari Català’ va ser una eina per articular un argumentari d’un catalanisme federal i progressita cultural adreçada a una minoria urbana il·lustrada. La biblioteca impulsada pel diari va publicar textos revolucionaris per l’època com ‘L’origen de les espècies’, de Darwin; ‘La Ilíada’, d’Homer, i els textos d’Edgar Allan Poe.

Un sector de l’Ateneu Barcelonès es va escindir i va fundar l’Ateneu Lliure de Barcelona; Valentí Almirall en va ser l’impulsor principal i qui va finançar l’entitat. 

El dia que Darwin va dividir l’Ateneu Barcelonès

Les desavinences entre conservadors i progressistes van acabar amb la creació d’un altre ateneu

La desaparició

El context polític marcat per l’autoritarisme de la restauració borbònica va provocar tres suspensions del ‘Diari Català’ i van aparèixer publicacions alternatives com ‘Lo Tibidabo’, ‘La veu de Catalunya’ i ‘Lo Catalanista’.

Les divergències polítiques d’Almirall amb Pi i Maragall van provocar la desaparició del ‘Diari Català’ el 30 de juny del 1881. Ho explicava al 2020, Josep Maria Figueres, professor de la UAB i autor del llibre ‘Diari Català’, en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.