Montserrat Casals i Baqué (Cercs, 1882 – Barcelona, 1945). Va regentar un estanc al carrer de la Boqueria i, coneguda com a Elena Jordi, va ser actriu i empresària teatral de vodevil. Va ser la primera dona a dirigir una pel·lícula de cinema mut a Espanya, ‘Thais’, que mai no s’ha trobat. Al cementiri de les Corts hi ha una placa que la recorda
En realitat es deia Montserrat Casals Baqué, i va néixer a Cercs. Amb les seves dues filles, abandona el seu marit per anar a Barcelona a regentar un estanc al carrer de la Boqueria. Gran admiradora de la Xirgu, entra a la seva companyia amb el nom artístic d’Elena Jordi fins crear la seva pròpia companyia especialitzada en el gènere del vodevil.
Com explica l’historiador i biògraf de l’artista, Josep Cunill, Elena Jordi va iniciar la carrera teatral a la companyia Teatre Íntim d’Adrià Gual. Poc després, va marxar amb Margarida Xirgu al Teatre Principal. I, el 1910, es va incorporar a la companyia de Josep Santpere. La seva trajectòria va ser fulgurant. Acompanyada de la seva germana, va formar la seva pròpia companyia i es va convertir en la reina absoluta del Paral·lel.
La primera directora de cine
Barcelona es converteix al 1917 en la capital europea de cinema mut i Elena Jordi produeix i dirigeix la pel·lícula ‘Thais’, una cinta que mai no s’ha trobat. Es va convertir, així, en la primera directora de cinema de la Península Ibèrica, però l’èxit d’Elena Jordi va ser tan brillant com fugaç.
Després de la popularitat aconseguida al teatre i l’experiència de dirigir una pel·lícula de cinema mut, l’artista va reduir la presència als escenaris. A finals del 1929 va fer al Teatre Goya la que va ser la seva última actuació coneguda. Va morir el desembre de 1945 en l’anonimat. Actualment hi ha una placa al cementiri de les Corts que la recorda.
