Lluïsa Vidal i Puig (Barcelona, 1876-1918). Filla d’una família culta, va cursar els estudis d’art a París. Va ser l’única dona de la seva època que es va dedicar professionalment a la pintura i va col·laborar a la revista ‘Feminal’, amb retrats de dones i infants. Va impartir classes de dibuix a casa seva, on va instal·lar una acadèmia per a dones fundada per ella mateixa. El seu quadre ‘Mestresses de casa’ forma part del fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
L’art de la Lluïsa Vidal
Consol Oltra, autora de ‘Lluïsa Vidal, la mirada d’una dona, l’empremta d’una artista’ destaca sobretot d’aquesta pintora la determinació que va tenir de ben jove per dedicar-se a pintar. Tot i que en un primer moment va rebre tot el suport de la seva família, que li va pagar la seva formació a París, a partir d’una edat ja es va haver d’espavilar sola. Vidal va col·laborar en revistes, llibres i va acabar fundant una acadèmia femenina de dibuix que va funcionar fins a la seva mort.
Per Consol Oltra, una de les grans qualitats artístiques de Vidal és la base sòlida que té com a dibuixant. Una tècnica que li va permetre centrar-se sobretot amb el retrat i, en general, amb la figura humana. Unes escenes que acostumen a passar a recintes interiors. I uns ambients, explica Oltra, que normalment són “benestants” i que transmeten “optimisme”. Una de les seves obres més conegudes és ‘Mestresses de casa’, que forma part del fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Una pintora en un món d’homes
Lluïsa Vidal va ser reconeguda en vida. Tot i això, les crítiques de l’època destacaven la seva pintura perquè era “masculina”. I és que Oltra explica que, en aquells anys, pintar com un home volia dir “que pintava bé”. Tot i que hi havia altres pintores, “la dona ha estat invisible en els llibres de la història de l’art perquè els han escrit els homes”. Per tant, conclou la biògrafa de Vidal, “comparar-la artísticament amb un home, era llançar-li una floreta“.
