Joan Baptista Cendrós va ser l’empresari que va crear el massatge Floïd per després de l’afaitat. Tothom el coneixia com al senyor Floïd. Però Cendrós també es va convertir en el mecenes de la cultura catalana quan se’n va adonar que estava sent arrasada pel règim franquista. Entre altres coses, va fundar Òmnium Cultural.

El Floïd, l’elixir de l’èxit

Els Cendrós eren barbers. Venien de Valls i van decidir provar sort a Barcelona. Van adquirir una barberia al carrer del Consell de Cent i, a la rebotiga d’aquest establiment, van crear el massatge Floïd. Aquest nou producte que cauteritzava les ferides de l’afaitat a navalla va provocar una autèntica revolució cosmètica masculina. Es distribuïa a més de 50 països d’arreu del món. Cendrós es va fer milionari amb la seva venda.

Els diners del Floïd, per la cultura catalana

A partir dels diners guanyats amb el Floïd, Cendrós va decidir convertir-se en mecenes. Va fer una aposta molt forta pels seus principis catalanistes. Va actuar a favor de la cultura catalana amb tota mena d’actes i iniciatives. Entre altres coses, va impulsar la campanya pel Nobel per Salvador Espriu, va promocionar el poeta Joan Oliver i va recuperar l’obra de Josep Carner.

La creació d’Òmnium Cultural

Al principi, la seva lluita va ser individual. El 1959, per tal de contrarestar la força del premi Nadal de novel·la, dotat amb 150.000 pessetes, Cendrós va crear el premi Sant Jordi de novel·la, estrictament per autors en llengua catalana, també amb 150.000 pessetes pel guanyador. La idea va funcionar molt bé. Va revitalitzar la nit de Santa Llúcia i va generar tal adhesió a la cultura catalana que Cendrós i cinc empresaris més van decidir crear Òmnium Cultural el 1961. Cendrós se’n va adonar que per tenir èxit havia d’agermanar tota la voluntat de lluita antifranquista.

La primera seu d’Òmnium Cultural, escollida especialment per Cendrós per ser un lloc senyorial i amb tradició, va ser al Palau Dalmases, al carrer de Montcada, número 20. Era el lloc ideal per recuperar la dignitat de la cultura catalana.

Les autoritats franquistes van reaccionar i de seguida se’n van adonar que Òmnium anava molt més enllà d’una reivindicació cultural, i l’any 1963 el va clausurar. Cendrós va ser respectat i temut pel franquisme i va mantenir una enemistat declarada amb el ministre Manuel Fraga.

La figura de Joan Baptista Cendrós no és gaire coneguda perquè la seva tasca demanava una certa discreció. Però, a part de ser l’empresari del Floïd i de ser el fundador d’Òmnium, era editor, va posar diners per l’Enciclopèdia Catalana i, en definitiva, va posar tot l’esforç i els seus diners per posar la cultura catalana a l’altura de les altres cultures del món.

Ho va explicar Genís Sinca, escriptor, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.