Can Conesa és obert al carrer de la Llibreteria número 1, cantonada amb plaça de Sant Jaume, des del 1951. Can Conesa va començar fent una de les primeres salsitxes de frankfurt de la ciutat i ara és tota una institució dels entrepans.
Josep Conesa i la vaga de tramvies
Josep Conesa, el propietari actual, recorda que va ser el seu pare qui va començar el negoci. En aquella època, el seu pare era cambrer a la flota Ibarra i feia la ruta transoceànica fins a l’Argentina. Quan va deixar el mar, va entrar a treballar al que aleshores era el colmado del senyor Sancho, que poc temps després li va traspassar convertint-se en el Conesa. Aquell any, a Barcelona, hi va haver la famosa vaga dels tramvies.
Un pot de vidre ple de salsitxes de frankfurt
El local ha tingut, des del principi, 11 m2. Com que era una xarcuteria, els pernils penjaven de la porta. De la finestra, penjaven les llonganisses. I, a dins, hi havia un telèfon de fitxes pels clients.
Al principi, al Conesa es feien molts aperitius per a actes oficials. No hi faltaven les cloïsses o els musclos, tot en conserva. Però un dia, Conesa va portar a l’establiment un gran pot de vidre ple de salsitxes de frankfurt. La gent els va provar i l’entrepà de frankfurt es va convertir en un èxit. Aquells frankfurts se servien amb mostassa, fins que, passats uns anys, Joan Conesa li va dir al seu pare que la gent reclamava quètxup. Malgrat l’oposició del fundador, el quètxup es va acabar introduint.
En aquella època, a la carta només hi havia quatre entrepans: frankfurt, pernil del país, cansalada i llonganissa. Actualment, n’hi ha uns 70. Se serveixen uns 500 entrepans al dia, uns 150.000 cada any! I el de frankfurt encara és el més demanat. El segueixen el de pollastre i el català, amb salsitxa del país, ceba caramel·litzada, pebrot i formatge.
Anys enrere, baixar al Gòtic a menjar un entrepà del Conesa era una despesa especial per a molta gent, i formava part d’una litúrgia festiva que se solia completar amb unes patates i una cervesa a la plaça Reial i un cafè al Mesón. Amb el temps, els entrepans es van anar popularitzant i cada cop més gent en podia consumir. Conesa també va ser el primer local on es van fer entrepans per a celíacs. Des del boom del turisme als any 90, els turistes asiàtics són els primers que esperen l’obertura del Conesa cada matí a les 7.30 h.
