Una botiga de discos d’importació, Blanco y Negro, va marcar el futur de la música que va fer ballar tothom els anys 80: la música dance.

Al carrer de Calvet número 29 es va inaugurar l’any 1978 la botiga Blanco y Negro, pionera en la música dance. La van fundar Fèlix Huguet i els seus germans.

Blanco y Negro va ser la primera botiga que va importar maxi-singles a l’estat espanyol. Aquests discos no havien arribat a Espanya fins a aquell moment perquè el franquisme no facilitava cap mena d’importació. Huguet i els seus germans van veure en l’obertura de duanes de l’any 1977 la oportunitat per importar-los. Fins aquell moment, els DJs els havien de comprar a Perpinyà. L’arribada dels maxi-singles va permetre als DJs punxar amb més comoditat i precisió perquè permetien encadenar molt millor les peces.

Tot i l’obertura de les duanes, la importació d’aquesta mena de vinils sortia molt cara. Malgrat els elevats preus, els DJs van començar a freqüentar la botiga Blanco y Negro, que estava ambientada com una discoteca. Amb l’èxit de la botiga i la major difusió del dance, molt músics es van animar a començar a produir la seva pròpia música.

A finals de la dècada dels 80, la música de ball va començar a virar cap a la música electrònica. És l’època on sorgeix el Hi-NRG (High Energy), un estil de música molt ballable i amb ritmes molt ràpids, purament electrònica. Aquest estil es va començar a estendre per tot el món i al sud d’Europa va tenir molta importància la que es feia a Itàlia. A Espanya, DJs joves i músics van començar a produir els seus propis treballs. L’any 1983, el productor Ricardo Rauet va ensenyar una maqueta de música electrònica a Huguet i aquest va tenir clar que s’havia de produir. Huguet va veure l’oportunitat d’expandir el negoci: a més de la botiga, va crear un segell discogràfic.

Huguet i Rauet van buscar un cantant, i van trobar un saxofonista que tocava a la Rambla. Al seu voltant van muntar el grup Jules Tropicana, que amb el seu hit Come On, es va convertir en l’emblema del segell. Va ser el punt de partida d’una escena Hi-NRG i Italo-music local que va rebre el nom de Sabadell Sound, tot i que realment els artistes residien a Barcelona. En aquest entorn van sorgir artistes com Alan Cook o David Lyme que cantaven sobretot en anglès per poder exportar la seva música. Alguns cantants del Sabadell Sound, com la Laura Martí o el Marc Boltes, van cantar en català. De resultes de tot plegat, van sorgir altres segells discogràfics, com Max Music, que seria un dels principals competidors de Blanco y Negro.

L’escena de la música electrònica i de discoteca dels anys 80 no es pot entendre sense l’aparició del Mega Mix. Es tractava d’una mescla de peces de cançons diferents posades totes juntes i que produïen els mateixos DJ triant-ne l’ordre. Aquest concepte s’acabaria estenent a tot el món i va omplir les discoteques de tota Europa durant una dècada.

Amb l’aparició de la música House, tota l’escena del Sabadell Sound va acabar desapareixent. Però aquest no va ser el final de Blanco y Negro, que s’ha anat adaptant a les noves modes de la música dance fins els nostres dies.