L’Aleix Vergés, àlies DJ Sideral, és considerat el pare de l’expansió de la música electrònica a Barcelona gràcies a les seves sessions al Club Nitsa.

El Nitsa, el local clau

El Club Nitsa es trobava a la plaça Lluís Llongueres, al barri de Galvany. A principis dels anys 90, aquest va ser el punt on va esclatar la música electrònica. En aquella època, el Club Nitsa estava regentat per Carles Flavià. Allà es van trobar joves que provenien d’altres cultures musicals, com el pop o el hip-hop o el hard-core, i hi van teniel seu primer contacte amb l’electrònica.

Els inicis de DJ Sideral

Gabi Ruíz, cap d’una productora que es deia Murmur Town, va ser qui li va proposar a Aleix Vergés començar a punxar al Nitsa Club. Vergés, que no havia fet mai de DJ, va dir que no en tenia ni idea però finalment va acceptar el repte. D’aquesta manera, va agafar els discs que tenia a casa seva i una nit de setembre de 1994 va començar a posar música al Nitsa.

El techno era nou a Barcelona i els DJs aprenien alhora que el públic. Un exemple d’això, tal com recorda Raül G. Pratginestós, DJ Zero, és que Vergés, a les seves primeres sessions al club, punxava gairebé sempre pop i, només al final, s’atrevia a apostar per la música electrònica. Setmana rere setmana, però, aquest component electrònic va anar guanyant pes fins a convertir-se en el centre de la sessió.

Techno de Detroit i del Regne Unit

Fins a aquell moment, la música electrònica que havia sonat a Barcelona era una prolongació del què havia succeït a València als anys 80, allò que es va conèixer com la “ruta destroy” i posteriorment, “ruta del bacalao”. A Barcelona, aquest so va tenir com a màxim exponent locals com el Verdi, on punxava Toni Verdi, o la sala Psicodromo, amb el Nando Discontrol.

Però la música electrònica que va començar a sonar a Barcelona a partir d’aleshores tenia més a veure amb el techno de Detroit, als EEUU, o del Regne Unit, que amb els precedents que venien de València. Des de principis dels 90, els discjòqueis barcelonins van començar a comprar música a Londres per després punxar-la als clubs de la ciutat. També Vergés tenia tirada per les tendències britàniques: abans de convertir-se en DJ Sideral, era el líder del grup indie Peanute Pie, del qual n’era cantant, guitarrista i compositor. El grup feia un estil barreja de pop i electrònica basat en l’anomenat “Madchester”, un so que venia de la ciutat de Manchester.

El carisma de Vergés

La clau de l’èxit de Vergés, segons Pratginestós, era el seu carisma: la seva alçada, la manera de vestir, extravagant per l’època, o el cabell tenyit, feien impossible no fixar-se en ell. Com a DJ, també tenia una manera especial de connectar amb la gent. Es considerava un més del seu públic i sempre deia que aprenia d’ells.

Aleix Vergés va morir l’any 2006 a causa d’un aturada càrdiorespiratòria produïda per una sobredosi.

Ho va explicar Raül G. Pratginestós, DJ Zero i amic de Vergés, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.