Nous sons electrònics emergien als clubs de tot el món i Barcelona va esclatar com a epicentre de la cultura electrònica, en part, gràcies al primer Sónar.
Robles, Caballero i Palau
El Sónar va néixer a partir de la inquietud de Ricard Robles, Sergi Caballero i Enric Palau, tres periodistes que feien música. A principis dels 90, van rebre un encàrrec de la Societat General d’Autors, amb Teddy Bautista al capdavant, per crear un esdeveniment que aglutinés la cultura electrònica en tots els seus aspectes, i que n’esdevingués un punt de trobada internacional. El CCCB s’hi va interessar de seguida, i va creure que un projecte d’aquestes característiques també podia representar la cultura contemporània. La feina de preparació de la primera edició va durar dos anys, del 92 al 94.
La primera edició
Es va fer a diferents espais del CCCB i es va utilitzar la sala Apolo pel Sónar de nit. La cultura electrònica, en aquell moment, ja traspassava el fet purament musical: començava a aparèixer la imatge sintètica, i el vídeo es començava a barrejar amb les mateixes eines amb la música. S’estaven creant noves formes de creació.
Pels creadors del Sónar va ser molt inspiradora alguna festa rave a Alemanya, on la música electrònica es feia en directe i es creava una experiència conjunta amb la part visual. En una d’aquelles rave va actuar Sven Vath, que seria un dels convidats de la primera edició del Sónar. També els va servir d’exemple el festival Transmusical de Rennes, amb una important dedicació a la música electrònica.
La primera edició, la del 1994, es va instal·lar a l’entrada del CCCB. Allà s’hi va posar una de les potes fonamentals del festival, la de la indústria, representada pels segells discogràfics. A la nit, va actuar Laurent Garnier, que ha seguit formant part del cartell del festival en altres ocasions. La seva actuació va servir perquè moltes persones descobrissin fins a quin punt un discjòquei era capaç de seleccionar, triar i mesclar música per fer ballar la gent.
Noves edicions
L’evolució del festival va ser molt ràpida. Els any següents, el 1995 i 96, van venir Richie Hawtin i Jeff Mills, que ja eren uns referents del techno de Detroit. I el 1997, Daft Punk ja formava part del cartell.
En els seus 25 anys d’història, el Sónar ha celebrat més de 50 esdeveniments per tot el món.
El Sónar a ajudat a créixer el Raval, i ha aportat un moment de celebració a la ciutat, i de descoberta dels mitjans tecnològics. El festival ha aconseguit un públic afí que s’hi acosta amb una fidelitat cega a conèixer les noves apostes de cada edició. Ho va explicar Enric Palau, fundador del Sónar, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
