666 és el número de l’edifici de l’avinguda Diagonal on el 1939 es va edificar, a gran velocitat, la Residència d’Oficials per als militars de rang de l’exèrcit de Franco que venien a Barcelona.
Garí, el banquer i empresari expropiat
Josep Garí Gimeno va ser un banquer i primer executiu de la Banca Arnús-Garí. Va ser fonamental pel desenvolupament econòmic de Catalunya a principis del segle XX, en particular pel seu paper al capdavant d’algunes empreses, com ara la Societat General d’Aigües de Barcelona, Tramvies de Barcelona o la Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, els treballador de la Societat General d’Aigües de Barcelona, de la CNT, van incautar l’empresa i posteriorment la van col·lectivitzar. Garí, aleshores, es va exiliar a Marsella per passar, després, a la zona franquista, a Burgos.
Pacte amb l’exèrcit
Per tal de lligar la recuperació de les seves empreses un cop acabada la guerra, es va posar en contacte amb responsables de l’exèrcit espanyol. Al voltant del setembre de 1936, es va comprometre amb el govern franquista de Burgos a fer una donació d’un milió de pessetes en nom de la Societat General d’Aigües de Barcelona quan la recuperés. Uns mesos després va afegir una nova donació per quan recuperés les seves empreses: la donació a l’exèrcit d’unes finques de la seva propietat a l’avinguda Diagonal.
La construcció de la residència
Ocupada Barcelona per les tropes franquistes, Josep Garí va complir el seu compromís amb l’exèrcit. Va ser Franco en persona qui va decidir que el milió de pessetes i els terrenys donats per Garí fossin destinats a la construcció d’una residència per als oficial de l’exèrcit franquista.
La primera pedra es ca col·locar el 3 d’agost de 1939 i les obres es van acabar en només 10 mesos. El cost de l’obra va ascendir a 2.687.000 pessetes.
Lloc de trobada de les elits franquistes
Durant la dècada dels 40, sobretot la primera meitat, la Residència d’Oficials de l’avinguda del Generalísimo Franco (després, av. Diagonal), va ser un lloc de trobades socials de la classe alta barcelonina i l’oficialitat de l’exèrcit franquista. S’hi van celebrar força festes i revetlles.
A la residència hi havia la Sala Alemanya, amb un mural amb soldats nazis i espanyols lluitant junts, en memòria del suport d’Espanya a Hitler amb la División Azul.
Hotel olímpic?
La residència d’oficials va funcionar amb normalitat durant tota la dictadura. Però a finals de la dècada dels 80, en el marc de la preparació dels jocs olímpics, l’ajuntament de Barcelona va fer un pla d’hotels que afectava la finca. La premsa es va fer ressò de la polèmica i un dels fills de garí hi va participar enviant una carta a La Vanguardia. recordava que la donació del seu pare era per fer-hi una residència d’oficials militars i que durien a terme accions legals si se’n volia canviar l’ús. El projecte es va aturar.
L’avinguda Diagonal ha anat eliminant en els darrers 20 anys els diferents espais simbòlics i de memòria que el franquisme havia construit. Des del monument als caiguts fins al monument a la Victòria, al passeig de Gràcia. Avui, només queda en peu i en ús, la residència d’oficials.
Ens ho explicava Santiago Gorostiza, historiador i investigador postdoctoral al Centre d’Histoire Sciences Po, de París, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
