La Criolla era el prostíbul més famós del barri Xino. Era al carrer del Cid, número 10, i gent d’arreu venia a visitar-lo.

L’origen de La Criolla

La Criolla es va obrir el 1925 a l’espai d’un antic vapor reconvertit en edifici d’habitatges. Era una barreja entre bar, cabaret i club de ball. Aquest local va marcar una època a la vida nocturna barcelonina. L’escriptor Josep Maria de Sagarra la va descriure a la seva novel·la ‘Vida privada’.

El periodista Francesc Madrid va ser el primer a parlar de La Criolla a la premsa. La va descriure com un bar gran, amb prestatgeries plenes d’ampolles i una zona per ballar al ritme del piano elèctric. Aquesta primera Criolla va patir una transformació radical arran de l’Exposició Universal del 1929, que es va celebrar a Barcelona.

L’èxit de la nova Criolla

La reforma de La Criolla va ser total. Els propietaris van ampliar el local, van substituir la pianola elèctrica per una orquestra, van decorar el saló principal amb escenes tropicals i van habilitar un reservat especial que es va fer molt famós.

L’èxit de la nova Criolla va ser espectacular. Es va posar molt de moda. Els primers a visitar-la van ser els senyors del Liceu que hi anaven després de l’espectacle operístic. Més tard s’hi van afegir els nous rics. I després, tothom.

Antonio Sacristá i Valentí Gabarró, els propietaris del local, van posar a disposició dels clients més famosos un àlbum de dedicatòries per recordar l’estada al local. Georges Bataille, Josephine Baker, René Clair o Douglas Fairbanks van ser alguns dels visitants més il·lustres. La Criolla es va convertir en una atracció turística de fama internacional. El periodista Sebastià Gasch hi va deixar escrit que La Criolla era l’únic lloc de Barcelona que ens deixava bé davant dels estrangers.

El punt àlgid del local va arribar l’any 1934, amb la introducció de les actuacions dels transformistes i dels imitadors d’estrelles.

El costat fosc de La Criolla

Però La Criolla també va tenir una faceta truculenta. Al local s’exercia la prostitució homosexual, l’heterosexual, el tràfic de drogues i el tràfic d’armes. L’escriptor Jean Genet va ser una de les moltes persones que es van prostituir a La Criolla. Aquest ambient de marginació i delinqüència generava baralles constants.

La Criolla va tancar el 1936, amb l’esclat de la guerra. L’any 1938, una bomba la va destruir completament.