Miquel Serra Pàmies, conseller de la Generalitat, va evitar la destrucció de Barcelona els últims dies de la Guerra Civil, durant l’entrada dels nacionals.

La darrera nit al l’Hotel Ritz

L’Hotel Ritz, a la Gran Via de les Corts Catalanes, va ser el darrer lloc on Serra Pàmies, dues vegades conseller de la Generalitat i un dels fundadors del PSUC, va tenir contacte amb la ciutat. En aquest enclau va estar reunit la darrera nit abans de l’exili amb tota la direcció executiva del partit. Miraven de controlar qualsevol mena de confrontació als carrers de Barcelona. Val a dir que, en aquelles hores, el president de la Generalitat com l’alcalde de la ciutat ja havien marxat de Catalunya. Serra Pàmies i la resta de consellers del PSUC es van quedar per mantenir el control en les hores finals, però també hi eren alguns membres del Partit Comunista d’Espanya (PCE), que pretenien controlar els companys catalans.

Passada la nit i de bon matí, un cambrer de l’hotel els va avisar que les tropes franquistes ja eren a la Diagonal amb passeig de Gràcia. Va ser aleshores quan Serra Pàmies i la resta d’homes van agafar els cotxes i se’n van anar cap a Perpinyà.

Evitar la destrucció de Barcelona

Serra Pàmies va ser clau per evitar la destrucció total de Barcelona, tant pels bombardeigs com a l’entrada de les tropes franquistes. Va organitzar una sortida a l’exili estructurada i va anar desmuntant les bosses de resistència del PSUC per evitar morts inútils quan la derrota ja era evident.

La República no volia que Barcelona servís als franquistes per refer-se i agafar forces. Per aquest motiu, hi havia partidaris de destruir la ciutat. Aquesta idea va ser contrarestada per alguns dirigents del govern de la República i per Serra Pàmies, que no va obeïr les ordres de Moscou i va anar endarrerint les voladures de les infraestructures fins que els nacionals van entrar a la ciutat.

Gràcies a aquesta acció, tots els serveis bàsics van seguir funcionant i Barcelona va seguir tenint llum, encara que amb talls i gràcies a la central tèrmica del Poblesec, metro o aigua corrent.

L’exili

Ja des de l’exili a Mèxic, Serra Pàmies va escriue una carta al seu germà, que s’havia quedat a Barcelona perquè era de la LLiga, en la qual li va explicar els enfrontaments dins el partit davant la disjuntiva de la destrucció de la ciutat.

A causa de la seva acció, Serra Pàmies va ser força represaliat, tant per les forces nacionals a França, com pels seus. El Partit Comunista el va cridar a Moscou, on probablement va ser torturat. De camí al gulag, es va escapar i va poder arribar a l’exili, a l’Amèrica llatina.

Malgrat l’estima que va mostrar per la ciutat i haver exposat la seva vida per salvar-la, Serra Pàmies no ha rebut cap reconeixement per part de cap autoritat de Barcelona ni de Catalunya.