La violència contra les dones se sol englobar sota el paraigua del terme “violència masclista”. Però aquest tipus de violència es pot manifestar de moltes maneres diferents, que afecten diferents aspectes de la vida de les dones. Carme Vidal, membre de l’entitat Tamaia, de suport a les víctimes de violència masclista, distingeix diferents tipus de violència contra les dones.
- Violència física. És la més perceptible, deixa uns efectes més evidents en el cos de la víctima. També fa que la pròpia sensació de violència per part de la víctima sigui evident i indubtable. És la que interpel·la més la societat i la que genera grans consensos en contra.
- Violència psicològica. És la més difícil de “percebre i identificar”, segons Carme Vidal, tot i que “sempre hi és” com a element previ a altes violències, com la física. Té la intencionalitat de situar la dona en una posició de submissió i discriminació. Es pot traduir en elements com insults o menyspreus, que resten autoestima a la víctima i n’afecten la seguretat en si mateixa i l’autonomia personal. Pot arribar a condicionar les decisions que pren la víctima en funció de la reacció que preveu que tindrà l’agressor. És la que necessita més temps de treball de recuperació.
- Violència sexual. És la més tabú pel fet que pot fer sentir la víctima responsable de la situació. Consisteix a forçar una persona a tenir una relació sexual sense que hi hagi donat un consentiment explícit. Sovint s’associa a persones desconegudes i a l’espai públic, però també pot succeir en l’àmbit privat d’una parella. És el tipus de violència que costa més de denunciar i, segons Vidal, els professionals “a vegades la passen per alt, per la incomoditat de fer aquella pregunta o parlar d’una cosa tan íntima”.
- Violència econòmica. És poc visible però alhora la que pot allargar-se més en el temps, un cop s’ha acabat la relació entre la víctima i l’agressor. Té a veure amb l’accés als diners i als recursos que permeten tenir autonomia personal. Pot afectar la gestió dels diners, la presa de decisions de consum i, fins i tot, la signatura de deutes a llarg termini com crèdits o hipoteques. Aquesta violència col·loca les víctimes en situació d’especial vulnerabilitat quan volen sortir de l’àmbit de poder de l’agressor.
- Violència social. Es produeix quan la víctima es veu aïllada del seu context relacional: família, amistats, entorn laboral, d’oci… Com a conseqüència, la víctima perd el contacte amb les persones que li poden donar suport o ajudar-la a adonar-se de la situació.
- Violència ambiental. És la violència que es produeix cap a objectes o elements al voltant de la víctima: cops a la taula, un cop de porta o un cop de puny a la paret. També es pot manifestar en violència cap a un animal de companyia.
Hi ha altres violències contra les dones que es produeixen d’una manera indirecta:
- Violència simbòlica. Es reflecteix en el fet que les dones estan poc presents en el relat històric, en la presa de les grans decisions. La que genera una mar de fons per pensar que les dones no valen res, no tenen importància. Està al cinema, a la publicitat o també en un videoclip.
- Violència institucional. Es refereix a la implantació de mesures i l’atribució de recursos insuficients per part de l’Administració per fer acompanyament a les víctimes en el procés de recuperació.
- Violència estructural. És la que no impedeix el pas de les conductes violentes i les normalitza. Per exemple, quan un artista reconegut per lletres masclistes o un polític que actua de manera masclista no són apartats per la sala de concerts o pel seu partit polític, i fa que la violència contra les dones quedi en segon pla i s’hi resti importància.
Davant de tots aquests tipus de violències, Carme Vidal dona un missatge optimista: “Si posem recursos i posem eines al seu abast, les dones surten de la situació, són supervivents. El paradigma de supervivència és el que hem de transmetre, les víctimes han de saber que serà difícil però se’n podran sortir”. Pots veure l’entrevista completa aquí:
