L’oci nocturn ha estat un dels responsables de l’increment dels contagis dels darrers dies. O, almenys, això és del que alerten les autoritats sanitàries. Per això, es van prohibir els locals l’oci nocturn a Barcelona, malgrat que l’obertura dels establiments de nit s’havien trobat en els llimbs per la falta de concreció de les mesures. Aquest divendres, el Procicat ha acabat dictaminant, ja sense dubtes, que la mitjanit és l’hora de tancament dels locals d’oci nocturn, bars, terrasses, restaurants i guinguetes.
Amb tot, quina és la situació a peu de carrer? Un cop cau el vespre, les trobades socials als espais públics augmenten i, amb aquestes, també l’incompliment de les mesures d’higiene.
Una de les pràctiques més populars a aquestes hores del dia és la pràctica de l’esport, una activitat en què és difícil mantenir les distàncies de seguretat, ja que disciplines com el bàsquet són de contacte físic. En Luc i en Yann, dos nois que el practiquen al Parc de les Glòries, expliquen que “quan la gent juga al bàsquet tampoc duu mascareta, i si un té el virus és molt possible que l’encomani a algú altre”.
Altres espais, com el Parc del Clot, també concentren molta activitat física, com ara els partits de futbol que es disputen a la pista. A les grades que rodegen el camp pavimentat, s’hi concentren altres grups de joves que, sense guardar distàncies de seguretat ni dur mascaretes, veuen alcohol de manera col·lectiva. Són algunes de les actituds que veuen amb resignació els veïns del barri de més edat. És el cas de Juliana Vega, de 92 anys, que cada vespre pren la fresca amb amigues a l’avinguda Meridiana: “Els joves no tenen límit i no m’agrada”. Aquesta opinió és compartida per Dolors Perera, que, com la Juliana, reconeix que “em posa negra quan veig gent sense la mascareta” perquè, recalca, “jo la duc sempre que surto de casa”.
Quan cau la nit
La nit és la franja del dia més delicada, sobretot, a indrets que ja tenen experiència amb les molèsties relacionades amb l’oci nocturn al carrer. A la Vila de Gràcia, els efectius de la Guàrdia Urbana vigilen a banda i banda de les places, com la del Sol, que ningú no begui a la via pública ni hi faci soroll. En aquest cas, tothom consumeix, de manera ordenada, a les terrasses. La presència policial afavoreix l’ús de les mascaretes al carrer, tot i que desapareixen quan s’ha trobat una taula i una cadira on seure a prendre quelcom.
“Hi ha coses que trobo una mica il·lògiques, com que ens demanin que al carrer portem la mascareta, però en canvi quan entrem a un bar, a dins, a menjar, ens la traiem”, explica Martí Buil, mentre espera per asseure’s en una de les terrasses de la plaça del Sol. El seu amic Juan Manuel Tirado recalca la mateixa contradicció, i lamenta que “fa falta que el govern expliqui amb més claredat què està permès i què no”.
Un altre dels indrets de la ciutat que, ben entrada la nit, criden l’atenció és el litoral. Les colles d’amics s’hi troben per ampliar la vida social. La llibertat que dona l’amplitud de la platja i la sensació de confiança de ser un espai obert fan que molts joves s’hi citin, per exemple, per anar a beure i menjar. És el cas d’un grup d’adolescents que, tots amb mascareta, apunten per què el conjunt de la societat “assenyala el jovent” com a focus dels brots: sovint “és el jovent qui surt al carrer sense mascareta i sense complir les distàncies de seguretat”.
Tot i l’autocrítica, aquest grup d’adolescents que s’han reunit per sopar entrepans a la platja del Somorrostro reconeixen que aquesta trobada “l’hem d’aprofitar, perquè sabem que en poc temps ens poden tornar a tancar”.
