Obrir portes i finestres per ventilar. És la solució “més barata, més senzilla i més viable” que recomanen els experts per prevenir els contagis de coronavirus a les aules. Segons David Pino, professor del Departament de Física de la UPC, “és necessari ventilar” les classes perquè “la concentració de virus augmenta si l’espai està tancat, i el risc de contagi creix si hi passem molt de temps a l’interior o si hi ha molta gent”.
En aquest sentit, Pino recorda que “molts dels contagis [de covid-19] no es produeixen per gotes grosses o per contacte amb la superfície, sinó per aerosols“. Afegeix que els aerosols “són partícules que emetem quan parlem o respirem i són d’una mida més petita que poden moure’s a distàncies més grans”. Per això, sosté que “la recomanació és fer classes amb les finestres obertes i no pas ventilar l’aula entre classe i classe”.
Dos tipus de ventilació: natural i forçada
El professor de la UPC, i membre de Computational Biology and Complex Systems, apunta que aquest mètode és el que es coneix com a “ventilació natural“, però reconeix que “no tots els edificis tenen les condicions perquè s’hi puguin generar corrents d’aire” que el renovin.
En aquest cas, apunta, “s’ha de fer una ventilació forçada“. David Pino explica que per aquests casos existeixen “aparells que agafen l’aire de l’exterior i després substitueixen l’aire de l’interior per l’obtingut a l’exterior“. Aquesta mena d’aparells “tenen uns filtres on s’hi acumula el virus” que cal anar canviant sovint.
És viable fer-ho a l’hivern?
Hi haurà casos en què la impossibilitat de comprar aparells de ventilació forçada obligaran a prendre una alternativa: Si l’aire de l’exterior no pot entrar a l’aula, caldrà dur l’aula a l’exterior. En aquest context, David Pino apunta que “cal plantejar-se fer classe a l’aire lliure“, una mesura que “no costa diners, però sí reorganitzar la ciutat”. De fet, per aquest curs, l’Ajuntament ha posat a disposició dels centres escolars que ho vulguin 159 parcs i places, com ara el Parc Güell, el Parc de la Ciutadella o la rambla de Prim.
El professor de la UPC recorda que ja existeixen experiències d’aquesta mena a ciutats, per exemple, dels Estats Units. És el cas de Nova York, on “de mitjana, la temperatura al gener és de 4ºC, mentre que aquí [a Barcelona] estem al voltant dels 10ºC o 11ºC durant el gener. Així, recalca que “a ciutats on hi fa molt fred ja estan posant sobre de la taula intentar fer una gran part de les activitats a l’aire lliure”.
En les setmanes més fredes de l’hivern a la ciutat, les temperatures acostumen a deixar mínimes per sobre dels 5 ºC als barris dels districtes del centre i del costat Llobregat, però no és el cas dels del costat Besòs i de muntanya, on les temperatures mínimes acostumen a ser més baixes, principalment a primera hora del matí.
L’experiència de la tuberculosi
La relació de Barcelona amb el fet de dur les aules a l’exterior no serà una circumstància genuïna de la covid-19. La tuberculosi, que va fer estralls a la ciutat en el primer terç del segle XX va obligar a traslladar l’activitat docent a parcs, places o patis com a mesura per prevenir el contagi d’aquesta malaltia respiratòria.
Tants estralls va fer que, a mitjans de segle, l’Hospital de Sant Llàtzer, projectat pel tractament de la lepra, es va reconvertir per acollir casos de tuberculosi fins als anys setanta.
