Creixen les sospites sobre la possibilitat que l’acusada pel crim de la Guàrdia Urbana tingués l’arma reglamentària a casa seva el dia de l’assassinat. En la sessió d’aquest dilluns del judici, ha declarat la intendenta Begoña Alday, qui era cap de la Unitat de Deontologia i Afers Interns del cos el maig del 2017, quan va aparèixer el cadàver d’un agent mort i totalment calcinat al pantà de Foix.

Alday ha explicat que el dia 6 de maig, l’endemà de l’aparició de la víctima, van intervenir l’arma de l’acusada per “l’alteració psicològica” que pogués tenir, ja que era la parella de la víctima. La intendenta ha relatat que a les sis del matí van intervenir-li l’arma i la munició que estaven dins l’armer de la comissaria de la Zona Franca i ho van posar en una bossa.

“Va quedar tot precintat per si era un element provatori”, ha afirmat Alday, que ha afegit que en aquell moment “no es va tocar res ni es va comptar res”, en relació amb el fet que a l’arma hi faltava una bala. Segons la intendenta, el cos no va saber aquesta qüestió fins que els investigadors dels Mossos d’Esquadra els ho van comunicar.

La localització de l’arma el dia del crim

La intendenta ha assegurat que el dia 6 l’arma era a l’armer de la comissaria, però no ha pogut assegurar que els dies anteriors, quan es creu que es va cometre el crim, hi fos. El magistrat president de la sala li ho ha preguntat directament: “Hi ha la possibilitat que l’arma de l’acusada pogués no estar a l’armer entre el dia 1 i el 6 de maig?”. I ella ha respost: “Hi ha la possibilitat”.

Així, d’alguna manera, Alday ha tornat a obrir la porta a la hipòtesi que la víctima morís per l’impacte d’una bala. Aquesta qüestió també es va tractar en la sessió de dijous i dos alts comandaments del cos van apuntar poc control de les armes.

La intendenta ha dit que en aquell moment l’armer no tenia càmeres de seguretat, de manera que no podia quedar registrat qui entra i qui surt. També ha afirmat que els agents hi accedeixen amb un codi de quatre dígits ―que saben tots els policies i qui és el mateix per a tots― i amb una clau personal que, segons ha afirmat, l’acusada podria haver deixat a algun altre agent.