El barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera és un dels més transitats pels turistes i, a la vegada, un dels que trien per establir-s’hi aquells que, primer, van visitar-lo com a turistes. Ja fa temps que zones properes El Born Centre de Cultura i Memòria han estat un atractiu per als estrangers —principalment occidentals— que viuen a la ciutat.
També és una de les zones de Barcelona en què les darreres setmanes, coincidint amb l’inici de les fases de la desescalada, s’han començat a veure persones més rosses que els autòctons, amb els ulls més blaus que els autòctons i, parant-hi l’orella, conversant en llengües diferents del català o el castellà, com ara l’anglès, el francès, l’alemany o el suec. Omplen les terrasses de bars com els de la plaça del Comerç, però, són turistes? Com és que hi són si les fronteres es van tancar al març i encara no s’han reobert?
Treballadors i estudiants
En una terrassa de la plaça del Comerç, hi trobem la resposta. I òbviament, no es tracta de turistes, sinó de treballadors residents a Barcelona i d’estudiants estrangers que, en conjunt, van preferir passar el confinament aquí: “Al principi molta gent em preguntava si m’havia quedat atrapada a Barcelona o vivia aquí, i quan els deia que vivia aquí, tothom ajudava en tot el possible”, confessa Greta Gridinaite, una estudiant lituana que confessa haver estat en contacte amb la família aquests dies “per internet i per WhatsApp”.
Aquesta circumstància li ha permès salvar les distàncies entre Barcelona i Malmö, a Suècia, a Filip Icosti Pálsson. Treballa a la ciutat i, confessa, “no he tingut por perquè amb el telèfon hem intercanviat missatges cada dia amb els meus familiars i el meu germà”, i afegeix que “ha estat dur perquè a Suècia la televisió i els diaris parlaven de la situació aquí [a Espanya], i jo hi he estat de ple, però sense problema”.
Tampoc ha passat excessius problemes durant la pandèmia Berkay Clein, un jove alemany que va arribar l’agost passat a Barcelona per estudiar. Explica que amb l’esclat del coronavirus “vaig decidir quedar-me aquí [a la ciutat], perquè hi estic bé i acompanyat”, tot i admetre que “va ser complicat els primers dies, quan vaig explicar a la família que descartava tornar a Alemanya”.
