Durant el 2020 hi va haver més de 150 trucades diàries des de Barcelona i rodalia al Telèfon de l’Esperança i al nou Telèfon de Prevenció del Suïcidi. És un 52 % més de l’habitual. Més de 55.000 trucades en total que han buscat una veu anònima en un moment de crisi emocional. Les persones que hi truquen solen ser joves entre els 18 i els 39, o bé, majors de 65 anys. Són algunes de les dades analitzades per l’Observatori de l’Esperança, creat per les fundacions Ajuda i Esperança, i La Caixa, per reflexionar, posar en context i proposar millores en l’atenció a les persones que truquen. L’objectiu és publicar anualment aquest informe.

Diversitat de factors

Detecten que la salut mental és present en alguns usuaris, però també hi ha altres factors, com la soledat no desitjada, la ideació del suïcidi, la salut física, la pobresa econòmica o els problemes relacionals. En alguns casos, són temàtiques que es retroalimenten en unes persones que majoritàriament no treballen, ja sigui per edat o per circumstàncies socials o de salut. Tant en el cas del Telèfon de l’Esperança com en el de la Prevenció del Suïcidi, les usuàries més habituals són dones i persones que viuen soles.

El poder de la conversa

Des de l‘Observatori de l’Esperança defensen la validesa dels dos telèfons per “apaivagar les tensions emocionals i evitar situacions extremes“. Apunten, però, que els dos telèfons detecten només la punta de l’iceberg i el malestar de les persones que han donat el pas de buscar ajuda. I en aquest punt, la conversa i l’escolta activa els suposa un bàlsam. Defensen que el fet de verbalitzar les angoixes a una persona anònima i sentir-se la veu, fa que racionalitzi els sentiments, al mateix temps que troben la companyonia i la comprensió que no creuen tenir o no tenen al seu voltant.

Per aquesta raó, una de les qüestions que es plantegen des de l’Observatori de l’Esperança és la necessitat d’una “elevada professionalització dels voluntaris de l’escolta basada en un rigorós control metodològic dels processos de les converses”, amb la finalitat d’integrar el coneixement fruit de l’experiència i les ciències humanes i socials.