Les queixes per soroll o per tenir la música alta són el principal problema de convivència entre veïns detectat durant la pandèmia. Representen el 65,5 % dels conflictes que l’Ajuntament va atendre entre els mesos de març i desembre del 2020. En total van rebre 490 queixes només per aquests concepte, una xifra molt més alta que la resta de motius de disputa: les queixes per obres o instal·lacions (52), el mal ús d’espais comuns o les molèsties produïdes per animals de companyia.
Per intentar resoldre qüestions com aquestes, Barcelona ha impulsat un servei de mediació. La prova pilot es va engegar durant el confinament domiciliari per atendre l’augment de queixes per conflictes veïnals i els resultats, segons l’Ajuntament, han estat satisfactoris. De moment, s’han gestionat 664 problemàtiques i la intenció ara és mantenir aquesta via de resolució de conflictes, que prioritza el diàleg i l’entesa entre els afectats en comptes de les sancions.
“Crear teixit comunitari”
Pel gerent de l’Eixample, Joan Cambronero, “la sanció a l’hora de resoldre certs conflictes, probablement no és el millor”, entre altres aspectes pels recels que pot generar en el veí denunciat. En aquest districte s’han concentrat prop de 250 conflictes i, segons Cambronero, posar-hi solució través de la mediació “esdevé en una oportunitat de crear teixit comunitari“, alhora que “es tanca el conflicte de manera molt més estable”.
L’Ajuntament, però, també hi veu altres avantatges. En primer lloc, l’agilitat del procés: els conflictes a l’Eixample s’han resolt en 31 dies de mitjana, quan per la via de la inspecció calen 309 dies a tancar l’expedient. Tramitar els conflictes més lleus per aquesta via també permet destinar els recursos d’inspecció als casos que no es poden resoldre amb la mediació.
“Necessitem alliberar recursos de conflictes més lleus per poder abordar conflictes més greu d’una manera molt més àgil i ràpida”, ha afirmat Cambronero. En aquest sentit, el tinent d’alcalde de seguretat, Albert Batlle, ha destacat que, de totes les queixes rebudes, els fets delictius són “la mínima part”, mentre que, en canvi, la majoria són “conflictes menors però que enverinen molt la convivència de la ciutadania”.
