El Departament de Salut ha presentat la primera Guia clínica per a l’atenció de les persones amb símptomes persistents de la covid. Es tracta d’una eina destinada als professionals sanitaris que ha d’ajudar a diagnosticar-ne els casos, i que s’ha fet amb la participació de persones afectades per aquesta simptomatologia. “Som pioners, no hi ha cap altre país que tingui una guia clínica feta i completa”, ha destacat la consellera de Salut, Alba Vergés, durant la presentació.
La clau, l’atenció primària
L’objectiu de la guia és descriure els principals símptomes de la covid persistent perquè es pugui detectar a través de l’atenció primària i, en cas necessari, derivar al pacient a l’atenció hospitalària. Salut, però, reconeix que la guia està basada en opinió dels experts i en l’experiència dels mesos de pandèmia, i no tant en l’evidència científica perquè encara “n’hi ha poca”.
Per la portaveu del Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la covid-19, Sílvia Soler, la presentació de la guia és un “fet històric”. “Avui posem la primera pedra però la feina no s’acaba aquí”, ha recordat. Denuncia que fa més d’un any que se senten desatesos. “No és culpa de ningú, però ens hem sentit així”, ha lamentat després d’agrair la feina feta pel Departament de Salut.
512 casos diagnosticats
Actualment només hi ha 512 persones diagnosticades amb covid persistent. Es tracta, però, d’una afectació infradiagnosticada. De fet, Salut calcula que entre un 10 i un 20 % de les persones que han tingut la covid poden patir-ne els símptomes setmanes després de superar la fase aguda de la malaltia. Segons el doctor Xavier Surís, un dels artífexs de la guia, es calcula que un 10 % de les persones continuen tenint símptomes fins a sis mesos després.
El perfil majoritari: dones de mitjana edat
“No hi ha cap persona que estigui lliure de patir una covid persistent”, alerta Surís. Tot i això, el perfil més habitual és el d’una dona de mitjana edat. A més, la majoria d’estudis conclouen que un dels factors de risc seria tenir molts símptomes diferents a l’inici de la malaltia, i també l’obesitat.
