La crisi del coronavirus i els pràcticament tres mesos de confinament han estat una situació d’estrès sostingut per a tothom. Un dels efectes d’aquesta situació que els psicòlegs han detectat en els adolescents és que poden estar més irritables. Especialment per ser un moment d’incertesa.
La cap de l’Àrea Salut Mental Comunitària les Corts i Sarrià – Sant Gervasi, Mercè Teixidó, confessa que “la crisi del coronavirus ha generat una situació d’estrès general que ha tingut afectacions en les famílies i especialment en els seus menors”. Tot i que la pandèmia ha fet créixer la xifra de consultes per malaltia mental durant el confinament, al Centre d’Higiene de Salut Mental de les Corts encara no han notat un increment acusat de les consultes.
Més pors entre els més petits
Teixidó explica que moltes de les consultes que han rebut durant el confinament per part de famílies han estat relacionades amb l’augment de les pors dels més petits de la casa. Principalment, els infants han manifestat incomoditat i temor davant la pandèmia i ansietat davant la pèrdua de familiars i amics, així com la por de contraure el virus. Les famílies asseguren que el malestar dels infants s’ha evidenciat en el seu dia a dia, sobretot, en un increment dels trastorns del son.
En canvi, les consultes per part d’adolescents han estat marcades per la preocupació davant la pèrdua de la intimitat que els ha suposat el confinament i l’obligació de romandre a casa amb la família. Així mateix, Teixidó exposa que “els adolescents sovint s’expressen de manera física per gestionar les seves emocions. Necessiten sortir, moure’s i un seguit d’activitats que no han pogut practicar durant el confinament”. Així doncs, sembla que la desescalada hauria de presentar millores en la salut mental d’aquest grup.
De totes maneres, Teixidó recorda que “cal no oblidar que la pandèmia també ha deixat alguns aspectes positius i un reforç dels lligams familiars“.
L’ús de pantalles i la sobredosi d’informació
Montserrat Martínez, professora de psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya explica que els joves majors de setze anys han utilitzat més de l’habitual la tecnologia i han estat molt més exposats a les pantalles durant el confinament. La professora explica que “mentre els nens han pogut gaudir d’activitats en família, els adolescents s’han refugiat més que mai en les xarxes socials i la tecnologia“.
Precisament, Montserrat Martínez destaca que l’adolescència és el moment en el qual comença a desenvolupar-se la consciència d’identitat i l’opinió crítica pròpia. Per aquest motiu, entén que el mòbil o l’ordinador no només han tingut un paper clau en el contacte dels adolescents amb l’exterior. L’accés a la informació digital o a les xarxes socials facilita trobar informacions contradictòries o estar assabentat de l’última hora de la pandèmia, fet que ha generat malestar i irritabilitat entre els joves respecte de la crisi del coronavirus.
“Un adolescent pot debatre i preguntar-se per què ha de dur una mascareta si el del costat no ho fa. Aquí notem la diferència respecte als infants”, explica Martínez. Tot i això, la professora assegura que “és lògic estar enfadat amb la situació i no cal parlar necessàriament d’una patologia“.
Una crisi de salut mental sense precedents?
Tant Martínez com Teixidó es posen d’acord a l’hora d’afirmar que encara és massa d’hora per concloure l’impacte en salut mental de la crisi del coronavirus. “Caldrà temps per conèixer-ne les repercussions reals”, asseguren totes dues.
En canvi, fa uns dies, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, ja assegurava que ens trobem davant “una crisi de salut mental devastadora i sense precedents“.
Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit destinar 1,5 M d’euros en salut mental. Aquest pressupost es destinarà a un programa d’activitats i mesures que s’aplicaran principalment durant els mesos de juny i juliol. La prioritat és, sobretot, atendre els grups més vulnerables. A banda dels adolescents i els joves, també la gent gran, els cuidadors i sanitaris i les persones que ja havien patit problemes mentals abans de la pandèmia.
