L’Ajuntament de Barcelona ha fet públics els guanyadors dels Premis Ciutat de Barcelona 2019. Els guardons, que es divideixen en 19 categories diferents, reconeixen la creació, la investigació i la producció de qualitat feta a la ciutat per persones, entitats, institucions o organitzacions barcelonines. Entre els premiats hi ha betevé, per la cobertura de les protestes postsentència; els arquitectes del CEM Turó de la Peira, per la qualitat de l’equipament, i l’associació Carabutsí, per preservar la memòria gitana en perspectiva de gènere.
Aquest és el llistat complet amb els 19 guanyadors d’enguany, per categories:
-
Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona
- Ximena Illanes Zubieta, pel llibre ‘En manos de otros. Infancia y abandono en la Barcelona del siglo XV’. L’obra aborda la història de l’Hospital de la Santa Creu i la seva acció de protecció de la infància.
-
Arquitectura i Urbanisme
- Anna Noguera i Javier Fernández, pel Centre Esportiu Municipal del Turó de la Peira. El jurat en valora la qualitat i la seva integració en una situació urbana “complexa”. Aquest equipament ja va rebre el Premi Mapei 2019.
-
Arts Visuals
- Kao malo vode na dlanu (“Com una mica d’aigua al palmell de la mà”), de Mireia Sallarès, sobre l’amor a Sèrbia. Es reconeix l’accent que posa el projecte en els afectes com a forma de reflexió i de defensa d’un activisme sobre les relacions interpersonals i de poder.
-
Assaig, Ciències Socials i Humanitats
- Marta Marín-Dòmine, pel llibre ‘Fugir era el més bell que teníem’. El jurat en destaca l’exercici de memòria col·lectiva sobre l’exili, el desarrelament i la ciutat de Barcelona. També es valora positivament el tractament de temàtiques socials del present.
-
Audiovisuals
- Dones Visuals, un projecte que dona suport i visualitza el treball de les cineastes.
-
Ciències de la Vida
- Treball d’investigació sobre les malalties neurodegeneratives liderat per Antonella Consiglio i Ángel Raya. Se’n destaca l’avenç significatiu que representa en aquest camp i l’obertura de noves vies per al desenvolupament terapèutic.
-
Ciències Ambientals i de la Terra
- Treball d’investigació sobre l’elasticitat dels materials en el comportament dels terratrèmols, dels autors Valentí Sallarès i César R. Ranero. D’aquest estudi, el jurat valora positivament que suposi una millora “substancial” de la previsió de tsunamis.
-
Ciències Experimentals i Tecnologia
- Doctor Juan Carlos Morales, investigador del CSIC, pel descobriment d’un planeta gegant al voltant d’una estrella de massa petita. Aquesta troballa, diu el jurat, qüestiona les teories establertes sobre la formació dels planetes i planteja escenaris nous, completament desconeguts fins ara.
-
Circ
- Baró d’Evel, per l’espectacle ‘Falaise’. Se’n valora positivament la “destrucció de les fronteres entre les formes d’art”.
-
Cultura Popular i Tradicional
- Associació Carabutsí. El jurat reconeix la tasca d’aquesta entitat per preservar i dinamitzar la memòria gitana en perspectiva de gènere i acció intercultural.
-
Dansa
- ‘Set of sets’, dels coreògrafs Guy Nader i Maria Campos. El guardó destaca la qualitat compositiva de l’obra.
-
Disseny
- Sara González de Ubieta, pel seu treball innovador sobre disseny de calçat, recollit a la publicació ‘Pràctica’. Se’n destaca la recerca sobre materials sostenibles i no convencionals que replantegen el concepte clàssic de la sabateria.
-
Educació
- Exposició d’Antoni Benaixes, organitzada pel Museu Marítim, pel seu enfocament educatiu i original en la recuperació del “patrimoni pedagògic silenciat”. L’obra mostra també els valors de l’escola democràtica “en un moment que s’estan qüestionant”.
-
Literatura Castellana
- Mateo García Elizondo, per ‘Una cita con la Lady’. El jurat destaca la “prosa brillant” de l’obra i la recuperació del motiu clàssic de la bona mort.
-
Literatura Catalana
- ‘Serem Atlàntida’, obra de Joan Benesiu, per la descripció que fa “del conflicte actual de construcció d’una identitat personal i col·lectiva des d’una perspectiva europea”.
-
Mitjans de Comunicació
- betevé, per la cobertura de les protestes arran de la sentència del procés.
-
Música
- Chicuelo i Marco Mezquida, pel seu disc ‘No hay dos sin tres’. El jurat valora la capacitat dels artistes de conjugar la improvisació i la composició.
-
Teatre
- Silvia Delagneau i Max Glaenzel, per l’escenografia i el vestuari de l’espectacle ‘Europa Bull’.
-
Traducció en Llengua Catalana
- Arnau Barios, per la traducció de l’obra ‘Eugeni Oneguin’, d’Aleksandr Puixkin. El premi reconeix la tasca de Barios per portar al català un clàssic universal “tan distant lingüísticament i culturalment parlant”.