La barcelonina Mireia Sallarès ha fet de la càmera un instrument de recerca antropològica, de reflexió i, per extensió, de denúncia. Formada en belles arts a la UB, i en cinema a diverses escoles de Nova York, la Mireia ha retratat col·lectius de tot el món i s’ha centrat, sobretot, en la figura de la dona. La seva obra s’ha presentat a la Fundació Miró, a l’Arts Santa Mònica, al CCCB i a la Casa Encendida de Madrid. I ara recull alguns dels seus treballs en dos llibres, on parla de l’amor que s’escapa com l’aigua al palmell d’una mà i reivindica els orgasmes femenins. L’excusa perfecta per convidar-la a l”Àrtic’, i parlar de tot i de res, amb la conversa en si mateixa com a objectiu total.

 

Les petites morts de Mireia Sallarès

Mireia Sallarès va viatjar a Mèxic amb la intenció de parlar de l’orgasme femení. La “muerte chiquita”, com allà li diuen, “la petite mort”, segons els francesos, és un dels grans tabús de la societat patriarcal i, també, una de les grans lluites del feminisme. Quins són els paràmetres del plaer quan ens referim a les dones? Quines són les restriccions que com a societat les hem imposat? En una societat amb una forta arrel heteropatriarcal com la mexicana, que és mirall de la nostra, en realitat, Sallarès parla amb aquestes dones i en mostra els seus testimonis a la exposició “Feminismes!“, que es pot veure al CCCB.

L’amor als Balcans

Al tornar de Mèxic, Mireia Sallarès va passar una temporada als Balcans investigant sobre l’amor. Considerat, sovint, com un dels grans motors de la societat, l’amor ha servit per unir pobles o per separar-los. Sallarès l’investiga des del vessant social, però també des de l’econòmic, convertit en una de les claus del capitalisme actual. Els resultats d’aquesta investigació els plasma al llibre ‘Com una mica d’aigua al palmell de la mà’ que, igual que en el cas de ‘Las muertes chiquitas’, l’edita Arcadia.