Fa set mesos que les obres conviuen amb conductors, vianants i veïns a la plaça de Mons, a Vallcarca i els Penitents. Els treballs, que han de servir per convertir aquesta plaça en un espai més amable sense la rotonda del mig, van amb retard i no acaben de convèncer. Les llambordes que hi havia a la plaça s’han recuperat com un element característic de l’emplaçament, però els veïns no les consideren segures.
L’objectiu era mantenir la imatge de la plaça
Les llambordes són un tipus de paviment que fa temps que s’ha deixat d’utilitzar a Barcelona, i a Gràcia només es conserva en aquest indret. Fins ara, la plaça de Mons tenia llambordes a la part central, i als entorns hi havia vorera pavimentada. El projecte preveu que les pedres ocupin tot l’espai. Bona part de la feina ha servit per recuperar precisament el terra de la plaça: les llambordes s’han tallat, llimat i col·locat al revés perquè no tinguin tantes irregularitats. D’aquesta manera es vol mantenir la singularitat del paviment.
Molts veïns troben que és incòmode, que els pot fer caure o bé que no calia la reforma: “És un terra desigual, la gent gran no aixequem gaire els peus i ens entrebancarem, segur, no m’agrada gens per caminar”, lamenta Pita Lozano, veïna de la zona. Des de l’Associació de Veïns del Coll-Vallcarca estan satisfets amb la remodelació, tot i que admeten que quan es va presentar el projecte no va quedar clar que es col·locarien més enllà de la calçada i s’hi hauria de caminar per sobre.
Les obres compliquen el pas dels vianants
Sobre el calendari, els treballs van amb retard i no es preveuen acabar fins al juny. Les obres de la plaça de Mons havien d’estar enllestides al març i, a data d’avui, hi ha més de la meitat de l’obra acabada però encara queda: s’estan acabant de col·locar les llambordes en algunes zones de la plaça i recentment s’ha tirat a terra part del mur de la façana de la casa Canals i Junyer, per guanyar amplitud de vistes.
El districte de Gràcia justifica la demora amb el fet que no s’ha tallat el trànsit de cotxes durant les obres, perquè és un punt neuràlgic que comunica el barri del Coll. També per les pluges que hi ha hagut i que dificulten treballar en el paviment. Aquest tema també genera queixes, com les de la Vivi Solanes, veïna del barri, que per creuar el viaducte ha de fer molta volta: “Dificulta el passeig, tinc una filla amb cadira de rodes i és una gimcana poder travessar i arribar al pont”.
Una reforma necessària?
Per tot plegat els veïns posen en dubte si era necessària la reforma, “no ho entenc i menys el que tarden a posar-ho”, diu la Maria Rosa Ramon, enfadada. De fet, vaticina que seran pocs els qui faran ús de les zones d’estada, encara per col·locar: “Un banc aquí, amb aquest sol, encara que hi posin arbres, no li veig cap significat”.
El projecte de reforma de la plaça de Mons s’ha fet per reconvertir la plaça, que fins ara era majoritàriament pels cotxes, en un espai per als vianants; també, per solucionar el problema de l’asfalt, arreglant les llambordes que s’havien anat malmetent, creant bonys que podien provocar incidents.
De fet, els qui sí que han trobat millores amb les noves llambordes són els conductors de ciclomotors, perquè ara poden circular sense patir pels sotracs.
