Els primats del Zoo de Barcelona estrenen una nova forma d’alimentació. Són unes caixes noves, com una mena de gàbies, perquè els orangutans, goril·les, ximpanzés i la resta de primats hagin de buscar-se la vida per treure’n els aliments. Aquest pla pilot, que ja funciona amb els primats més grans, és una de les noves mesures d’Iñaki Esquerro, que des de fa tres mesos és el nou conservador d’aquests animals. En els propers mesos idearan caixes de la mida i material que més bé funcionin per a cada espècie i encarregaran les que calguin per assegurar que tots acabin menjant.
La idea arriba del Zoo de Londres
Ezquerro explica que aquestes caixes les va veure en una visita al Zoo de Londres i li va semblar que era una bona idea portar-les a Barcelona. El conservador de primats explica que entre els zoos es comparteix qualsevol iniciativa o coneixement que pugui beneficiar els animals. En aquest cas, les caixes són un repte per als primats, que s’han d’esforçar per treure’n els aliments, ja sigui fent pinça o utilitzant branques o altres utensilis per arribar al menjar, com passa a la natura. L’aliment també dura més, si amb les safates se l’acabaven en 20 minuts ara triguen més d’una hora a buidar la caixa.
Més verdura i menys fruita
Al marge d’aquest canvi en la forma de presentació el menjar, des del Zoo també estan fent canvis en les dietes. Des de fa un temps estan rebaixant la quantitat de fruita i augmentant la verdura. L’objectiu és mirar els nutrients que necessiten les més de 200 espècies i intentar trobar-los en els vegetals, que tenen menys sucres.
El Zoo destina uns 800.000 euros a l’any en alimentació. Només en verdura consumeixen 150.000 quilos. A les dietes, només s’ofereixen vius els invertebrats com els grills o els cucs. Els ratolins arriben congelats, així com altres aliments com el peix. Alguns animals també consumeixen iogurt, mel o gelatines, que en alguns casos s’utilitzen com a recompenses en entrenaments veterinaris i revisions.
El Zoo, en constant transformació
Sito Alarcón, director del Zoo, admet que la pressió social ha fet que el Zoo s’hagi vist forçat a renovar-se i reinventar-se des que va obrir portes el 1892. Un exemple clau ha estat la supressió de l’Aquarama. Alarcón assegura que avui dia, i en un futur, el seu paper s’ha de focalitzar a contribuir a la preservació la biodiversitat conservant espècies que estan en perill d’extinció, com el tritó del Montseny o el faisà del Vietnam o d’altres que ja només viuen en captivitat com és el cas de la tórtora de Socorro.
L’educació i la sensibilització és un pilar que cada cop té més pes. En aquest sentit l’any 2022 es va estrenar una instal·lació que reprodueix l’hàbitat i les condicions climàtiques de 33 espècies d’invertebrat per impulsar la divulgació d’aquestes espècies. Jordi Hernández, cap de la Unitat de Conservació del Zoo, explica que els invertebrats representen el 97 % dels animals del planeta i per això havien de tenir cabuda al recinte.
Aquest 2023 el Zoo de Barcelona ha rebut la certificació Biosphere Sustainable Lifestyle, que atorga l’Institut de Turisme Responsable (ITR), un distintiu que reconeix les iniciatives de conservació i l’aplicació de criteris de sostenibilitat a les instal·lacions i continua treballant en noves iniciatives com la tinença responsable d’animals, que serà una realitat l’estiu del 2024. També l’any vinent estarà enllestida la primera fase del nou terrari.
