Després de 20 anys al Zoo de Barcelona, ha mort el Pedro, un rinoceront blanc que estava considerat el més longeu d’Europa. Segons han explicat els responsables de l’equipament, el seu estat de salut havia empitjorat les darreres setmanes per la seva avançada edat: es calcula que tenia entre 53 i 54 anys. Tota una fita, tenint en compte que l’esperança màxima de vida d’aquesta espècie és d’entre 40 i 50 anys. Actualment hi ha 339 exemplars de rinoceront blanc als centres de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), i es calcula que a tot el món en són 800.
Segons explica Sito Alarcón, director del Zoo de Barcelona, “avui és un dia molt trist per al nostres cuidadors, i per a mi mateix, era un animal que sempre l’anava a veure”. Un final però que no els ha agafat per sorpresa ja que el director del zoo també assegura que en “els controls que féiem ja vèiem que estava com apagant-se. La nostra obligació era cuidar-lo amb el màxim benestar i així ho hem fet “.
El Pedro va arribar a Barcelona el 2 de desembre del 2003, provinent d’un embargament. Havia estat importat des de Sud-àfrica l’any 1972 i les autoritats van demanar que es traslladés al Zoo per tal de garantir-li millors condicions de vida.
Un animal tranquil i sociable
Els responsables del Zoo han detallat que el Pedro era “un animal tranquil i sociable, de tarannà positiu i sempre disposat a interaccionar amb els seus cuidadors i cuidadores”. Expliquen que per la seva edat, en els darrers anys havia rebut atenció geriàtrica especialitzada per minimitzar els problemes articulars que patia.
El director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcon, assegura que “era un animal molt estimat” i que “representa un dels propòsits més significatius de l’equipament, ser refugi i garant del benestar d’animals que requereixen d’una protecció especial”. De fet, asseguren que el Zoo és un centre capdavanter en cures geriàtriques i posen com a exemple, les cures de les elefantes Susi, Yoyo i Bulli.
Una espècie amenaçada per la caça furtiva
Els rinoceronts blancs meridionals són una subespècie classificada com gairebé amenaçada a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Fins no fa gaire es trobava en greu perill d’extinció a causa de la caça furtiva per obtenir-ne les banyes, però a poc a poc, el nombre d’exemplars s’ha anat recuperant. Ha estat reintroduït a països com Botswana, Namíbia, Zàmbia, Kènia o Zimbàbue. Alguns exemplars arriben a mesurar gairebé dos metres d’alçada i quatre de longitud, i poden arribar a pesar més de 3.500 kg.
Al Zoo de Barcelona no hi ha previst cap rinoceront més a curt termini, Alarcon explica que “el nou model diu que hem de treballar per la fauna mediterrània i per les espècies vulnerables o en perill d’extinció, a més de recuperar els hàbtitats. En aquests moments no teníem pensat un projecte de conservació basat en el rino“. I encara tampoc hi ha cap pla per al seu recinte.
