Les dades desmunten la teoria que el confinament va poder afavorir un augment dels embarassos. 9 mesos després de l’esclat de la pandèmia, és a dir el desembre del 2020, la xifra de naixements (4.000) va caure un 20, 1 % respecte el mateix mes de l’any anterior (5.004). En el cas concret de Barcelona, segons dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, durant el 2020 a Barcelona van néixer 12.156 nadons. Aquesta xifra representa un 5,8 % menys que les criatures que van néixer a la ciutat l’any anterior. Es tracta del descens més destacat dels últims 20 anys.

Dues crisis, dues davallades destacades en els naixements

A principis del segle XXI, anualment naixien més de 13.000 infants a Barcelona i cada any es registraven augments. El pic màxim de naixements es va donar el 2008, amb 15.598 criatures nascudes a la ciutat.

La primera davallada destacada en el nombre de naixements es va produir el 2009, coincidint amb l’esclat de la crisi econòmica. Aquell any van néixer un 5,1 % menys de nadons que l’any anterior. La crisi sanitària del 2020 ha superat aquest descens, amb un 5,8 % menys de nounats.

El descens de la natalitat, més accentuat a finals del 2020

En el conjunt de Catalunya, les xifres són similars. Segons l’IDESCAT, durant el 2020 van néixer 57.889 nadons a Catalunya, un 5,9 % menys que l’any anterior. Si ens fixem en les dades mes a mes, veurem com l’any 2020 va començar amb xifres similars a les del 2019. Però si anem nou mesos després de l’esclat de la pandèmia per coronavirus, al desembre del 2020, veurem com van néixer un miler de nadons menys, és a dir, un 20,1 % menys que el mateix mes de l’any anterior.

El nombre de fills per dona, en baixada des del 2016

La davallada de la natalitat observada en els últims mesos preocupa als experts, que temen que la taxa de fecunditat, és a dir, la mitjana de fills que té una dona en edat fèrtil, pugui baixar de l’1. Les últimes dades publicades mostren que la mitjana de fills per dona se situa en l’1,2 a Catalunya i l’1,18 a Espanya. En tots dos territoris s’encadena un descens en aquest indicador des del 2016, mentre que les dades del conjunt de la Unió Europea es mantenen més estables.