Les dades són preocupants“. Així de rotund s’ha manifestat al programa ‘reset’ de betevé Francesc Figueras, cap del servei de Medicina Maternofetal de l’Hospital Clínic, respecte al descens de la natalitat que s’ha registrat durant l’últim any, fruit de la pandèmia del coronavirus. Segons l‘Institut Nacional d’Estadística, el mes de novembre passat la taxa interanual de naixements es va reduir un 10 i un 20 % el desembre de l’any passat.

Figueras ha assegurat que “plou sobre mullat” perquè, des del 2008, cada any s’havia anat registrant un descens d’entre un 3 i un 5 %. I ha alertat que “el creixement vegetatiu negatiu, que ja existia el 2019, s’ha duplicat el 2020“, la qual cosa creu que “a llarg termini, pot ser preocupant des d’un punt de vista social“.

La taxa de fecunditat podria baixar de l’1

El cap del servei de Medicina Maternofetal del Clínic ha posat l’accent en la taxa de fecunditat, és a dir, el nombre de fills que té de mitjana una dona en edat fèrtil (entre els 15 i els 45 anys). “S’estima que, si continua la davallada dels mesos de desembre i gener, baixaria d’1“, una fita que, segons Figueras, “seria històrica, des que hi ha registres de fecunditat a l’estat“.

S’estima que, si continua la davallada dels mesos de desembre i gener, baixaria d’1, la qual cosa seria històrica, però hem de veure com es consoliden aquestes dades”
Francesc Figueras, cap del servei de Medicina Maternofetal de l’Hospital Clínic

No obstant això, el doctor ha matisat que “hem de veure com es consoliden aquestes dades“. Francesc Figueras apunta que la “caiguda” de desembre i gener “correspon als mesos de març i abril“, és a dir, “al pic de la primera onada“. I creu que, “molt probablement, al maig i al juny va augmentar la fecunditat“, la qual cosa, diu, es podrà constatar “d’aquí a uns mesos“.

Dubtes sobre la recuperació

Figueras sospita que, en els períodes vall, és a dir, entre la primera i la segona onada, es podria haver produït un repunt dels embarassos. No obstant això, també avisa que, “a diferència d’altres crisis, com la de 1918 o després de la Guerra Civil“, quan es va recuperar la natalitat d’una manera “relativament ràpida“, la crisi econòmica actual “pot fer que aquesta recuperació no existeixi o sigui molt lenta“.

De “baby boom” a “baby bluf”

A l’inici de la pandèmia, amb el confinament, s’esperava un “baby boom”, però “no ha estat així“, perquè la reproducció ara és una decisió “molt deliberada“, ha sentenciat l’expert del Clínic. Així mateix, ha subratllat que la “predicció” del suposat “baby boom” estava “fonamentada en l’imaginari” col·lectiu, que va creure que, després d’una apagada de llum a Nova York l’any 1965, hi va haver un increment de la natalitat, la qual cosa, diu, “després es va demostrar que no era certa“.

Més òvuls i embrions congelats

La reproducció assistida també s’ha vist “afectada” per la pandèmia, segons Clàudia Forteza, ginecòloga especialista en Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, que ha explicat que, durant dos mesos, “es van interrompre tots els tractaments“, excepte els que estaven en curs. Això va fer que el 2020 es tanqués amb un descens del 14 % de l’activitat, respecte a l’any anterior.

Tot i que ha disminuït l’activitat, ha augmentat el nombre de tractaments de preservació de la fertilitat, hi ha hagut un 16 % més de congelacions d’ovòcids i embrions”
Clàudia Forteza, ginecòloga especialista en Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona

En canvi, durant el primer trimestre d’aquest 2021, estan experimentant una certa recuperació. L’activitat ha estat un 25 % més elevada que l’any passat i, segons Forteza, s’estan fent “més congelacions d’ovòcids i embrions que altres anys, que ja era una “tendència a l’alça“. De fet, ha xifrat en un 16 % l’augment d’aquest tipus de tractaments per la preservar “l’opció de ser mare en un futur“.

L’experiència de parir en pandèmia

Malgrat aquest descens de la natalitat, a ‘reset’ hem conegut el cas de Laura López, que va donar a llum al seu fill Tim fa tot just sis mesos. No tan sols el va parir en plena pandèmia, sinó que, a més, ha explicat que es va contagiar de la covid-19 quan tot just feia dos mesos que estava embarassada. Una experiència que va viure amb “neguit” i amb “angoixa“, tot i que aviat va saber que era molt difícil que pogués transmetre la malaltia al nadó que, ans al contrari, va néixer amb anticossos.