Mariano Rajoy assegura que els responsables de la Generalitat eren “plenament conscients” que l’executiu espanyol, i ell en particular, “no autoritzaria un referèndum per a liquidar la sobirania nacional, la unitat d’Espanya i per a saltar-me la llei.” Ho ha dit en la seva declaració com a testimoni en el judici del procés. A preguntes de l’acusació popular de Vox, ha remarcat que no va participar en cap reunió per parlar sobre el referèndum de Catalunya.

L’expresident espanyol ha explicat que va tenir sis converses amb Artur Mas i dues amb Carles Puigdemont i ha assegurat que “sempre he mostrat bona disposició al diàleg”. Tot i això, ha dit que no era possible “dialogar amb algú que de l’únic que vol dialogar és de posar data a com es liquida la sobirania espanyola”. En aquest sentit, ha remarcat en diverses ocasions que “Espanya és el que volen els espanyols, i no el que volen una part”.

Atribueix la violència a la crida al referèndum

Com ha fet Sáenz de Santamaria, l’expresident del govern espanyol també ha negat que l’1-O fos un referèndum, però ha explicat que es va intentar convocar. Donada la situació, ha dit, “és normal que es puguin produir enfrontaments, i sobretot quan hi ha voluntat, en alguns casos concrets, que hi siguin”.

Després que se li exhibissin imatges de càrregues policials a Sant Carles de la Ràpita, ha dit que les lamenta i ha apel·lat a la “responsabilitat dels dirigents polítics” per evitar “que passin coses com aquesta”. Per Rajoy, “si no s’hagués cridat la gent a un referèndum il·legal, i si no s’haguessin pres decisions trencant la legalitat vigent, ni vostè, ni jo, ni ningú dels aquí presents, haguéssim hagut de veure les lesions que van tenir algunes persones i alguns membres dels cossos i forces de seguretat de l’estat”. Tot i això, ha dit que tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil “van prestar una funció molt important en defensa dels interessos generals de tots“.

Deixa la porta oberta a la malversació

Rajoy ha assegurat que “vam prendre mesures per controlar els comptes de la Generalitat” però ha deixat la porta oberta a una possible malversació. D’una banda, ha dit, el Ministeri d’Hisenda va acudir a la fiscalia general de l’estat o a la del tribunal de comptes en nou ocasions perquè sospitava que es podia haver vulnerat la llei. De l’altra, ha dit, “hi ha una altra possibilitat, que és que s’hagués enganyat, que s’haguessin ocultat algunes partides”. Si això fos així, creu que “ja no li correspon al govern” i que se n’han d’ocupar els tribunals.

L’expresident també ha defensat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la destitució del govern català. Diu que se’ls va advertir que canviessin d’actitud i que, en no fer-ho, van tirar-lo endavant perquè creien que era “molt més operatiu”. En aquest sentit, ha explicat que van descartar decretar l’estat de setge o d’excepció perquè “poden afectar, i de fet afecten, drets individuals de les persones”.