El Jutjat Contenciós Administratiu número 5 de Barcelona ha dictat una sentència que ordena a l’Ajuntament de Barcelona “retornar” el carrer del Consell de Cent a l’estat en què es trobava abans d’estrenar-se la superilla de l’Eixample. En concret, la magistrada dona la raó a la denúncia presentada per l’associació de comerciants Barcelona Oberta i obliga l’Ajuntament a desfer l’eix verd de Consell de Cent, al tram entre els carrers de Casanova i del Bruc, i a desfer també la plaça nova que s’ha creat a l’encreuament entre Consell de Cent i Enric Granados.
En la sentència, que no és ferma, la jutgessa “condemna l’Administració a retornar les actuacions a l’estat en què es trobaven amb anterioritat a la seva aprovació” (en Comissió de Govern, el 26 de maig del 2022). Ara, els serveis jurídics del consistori barceloní estan estudiant la resolució judicial abans que el govern municipal surti públicament a pronunciar-se al respecte. L’Ajuntament té 15 dies per recórrer contra la sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La sentència va en sentit contrari a la que va haver-hi fa tot just unes setmanes, a principis d’agost, quan un jutjat va desestimar una petició de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona que demanava aturar l’inici de les obres de la superilla.
L’Ajuntament de Barcelona recorrerà la sentència
L’Ajuntament de Barcelona recorrerà la sentència. Laia Bonet, tinenta d’alcalde d’Urbanisme, ha defensat “la legalitat i la bona feina dels serveis jurídics” del consistori i considera que hi ha “arguments suficients” rebatre la decisió judicial.
Tot i això, Bonet ha marcat distància amb l’anterior equip de govern i ha assegurat que “vol practicar un urbanisme transformador des del diàleg i el consens, i no des de la confrontació”.
Barcelona Oberta celebra la sentència i apunta a la via Laietana
En un comunicat, l’associació Barcelona Oberta, la part demandant del cas, ha reaccionat a la sentència judicial. Considera que l’Ajuntament “va actuar malament” perquè la planificació de les superilles de Barcelona s’està fent “amb total independència del planejament urbanístic” i sense respectar el Pla General Metropolità.
En aquest sentit, tant aquesta entitat comercial com Foment del Treball recorden que van demanar al govern municipal “actuar amb diàleg”. Fins i tot van més enllà i proposen revisar altres actuacions, com la reforma de la via Laietana.
Ada Colau qualifica “d’absurda” la sentència
L’exalcaldessa de Barcelona i presidenta del Grup Municipal de Barcelona en Comú, Ada Colau, ha qualificat d’“absurda” la sentència judicial i ha exigit al govern de Jaume Collboni que recorri contra la resolució judicial. “Quan un tribunal va contra el sentit comú i la defensa de la gent, té un greu problema. Nosaltres no ho permetrem“, ha dit Colau minuts després de fer-se públic el text.
En la mateixa línia, la regidora de Barcelona en Comú i fins al maig tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, ha considerat que la sentència “va contra el sentit comú“. Sanz també ha defensat la legalitat de la reforma i ha explicat que hi ha un informe tècnic de la Generalitat que avala que no calia modificar el Pla General Metropolità (PGM). A més ha assegurat que la intervenció urbanística a Consell de Cent ha seguit el mateix procediment que altres grans canvis de mobilitat de la ciutat com, per exemple, quan l’avinguda del Portal de l’Àngel es va convertir en zona de vianants.
L’oposició lamenta el cost d’executar la sentència
Les reaccions d’alguns regidors de l’Ajuntament no s’han fet esperar. Jordi Martí, de TriasxBCN, ha expressat a les xarxes socials que es tracta d’una “notícia devastadora” que és conseqüència d’un “urbanisme unilateral i destraler”.
El líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha acusat “el govern Colau-Collboni” de no saber prendre decisions “comptant amb la ciutadania” i ha defensat el recurs de la sentència. Maragall també ha assegurat que “no podem caure en l’error frívol de revertir canvis urbans consolidats” i ha apostat per una “pacificació global de la ciutat”.
També Daniel Sirera, regidor del PP, recorda que el seu grup municipal ja havia demanat l’aturada de les obres al gener. “No em va fer ni cas. I ara, qui ho paga?”, es pregunta.
