(ACN) El judici a l’Audiència Nacional contra el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha quedat vist per a sentència. Després de quasi dos mesos de sessions entre gener i març, la vista oral contra Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig i l’exdirector general de la policia Pere Soler, es va suspendre pel confinament pel coronavirus, i aquest juny s’han fet les últimes quatre sessions. La fiscalia ha rebaixat la petició inicial d’11 anys de presó per rebel·lió a Trapero, Puig i Soler, a 10 anys de presó per sedició i una alternativa de desobediència, que només comportaria multa i inhabilitació. Cap dels quatre ha fet ús de l’últim torn de paraula.
Dues versions molt diferents
Durant el judici, s’han confrontat dues visions molt diferents de l’actuació dels Mossos el 20-S davant de la Conselleria d’Economia i altres punts escorcollats i durant l’1-O a tot el país, com ja va passar en el judici al Tribunal Suprem. La fiscalia, amb l’ajut de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, ha intentat evidenciar que la policia catalana havia deixat créixer la concentració davant d’Economia per evitar l’escorcoll policial i la sortida de la comitiva judicial. Les defenses i els comandaments dels Mossos aportats com a testimonis de la defensa van intentar convèncer el tribunal que quan la Guàrdia Civil va comunicar els escorcolls ja era massa tard per establir perímetres de seguretat, i que l’actuació contundent dels antiavalots hagués estat encara més perjudicial.
Sobre l’1-O, l’acusació pública i els cossos policials espanyols van intentar detallar diverses connivències i col·laboracions de Mossos amb els organitzadors de les votacions en diversos col·legis. La defensa ha intentat al·legar que les possibles actuacions puntuals eren decisions individuals i anaven contra les ordres de la cúpula del cos, que es va enfrontar al Govern per intentar desconvocar el referèndum.
