25 joves migrats sols s’han incorporat aquest dijous al programa de mentors impulsat per la Generalitat. Són tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), resideixen en centres i pisos tutelats de Barcelona i el Baix Llobregat, i a partir d’ara formaran tàndem amb persones voluntàries amb qui faran activitats en funció dels interessos del jove i del mentor. L’objectiu és crear un vincle que proporcioni estabilitat emocional i oportunitats.
100 parelles en només sis mesos de programa
Des que es va posar en marxa aquesta iniciativa fa sis mesos ja s’han format prop d’un centenar de parelles. Durant l’acte d’emparellament el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha afirmat que aquest programa és un “granet de sorra que hem de fer créixer” per generar espais de “convivència” i “interacció“, que són la “millor teràpia contra aquells que únicament poden pensar des d’una perspectiva d’odi a la diversitat”.
El perfil dels mentors
El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha destacat que les persones mentores són “molt diverses entre elles”. El 73 % són dones, de totes les franges d’edat. El 48 % parla francès i la majoria té estudis. S’hi han presentat més de 300 persones com a voluntàries. Un cop superen una entrevista amb un psicòleg i fan una formació de 12 hores, els mentors ja poden ser emparellats amb un dels joves.
Com funciona el programa?
El programa de mentors socials funciona a Barcelona, el Baix Llobregat, Girona, Canet de Mar i Arenys de Mar (el Maresme). Vol ser un instrument perquè els menors estrangers no acompanyats puguin vincular-se amb la societat d’acollida i construir un projecte de vida. Per aconseguir-ho el mentor i el jove fan trobades periòdiques amb la finalitat de fer un acompanyament en la formació lingüística i laboral; el coneixement de la societat d’acollida i l’orientació en la presa de decisions. La secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, ha destacat que la iniciativa va néixer d’una doble necessitat: “Fer caure els estigmes” que envolten el col·lectiu de joves que han migrat sols i “ampliar la xarxa de persones de referència”, ja que al principi en la majoria de casos es limita als professionals del centre de protecció.
