La conclusió és contundent: la pobresa és més extensa i més profunda. Càritas Diocesana de Barcelona, que actua sobre el municipi de Barcelona, l’àrea metropolitana i el Maresme, ha presentat aquest dijous la memòria anual del 2018. L’entitat catòlica ha atès 13.225 llars, un 9 % més que l’any passat. Gairebé el 70 % d’usuaris —el 66 %— són d’origen estranger i molts d’ells marxen de països en conflicte.
De fet, segons les últimes xifres, s’ha notat un increment de migrants ajudats d’origen llatinoamericà, de països com Hondures, Colòmbia o el Perú. El col·lectiu més atès, però, continua sent el mateix dels darrers anys, els magrebins (13 %). I la previsió és que l’atenció als estrangers augmenti: el 2019 els migrants beneficiaris ja arriben al 71 %.
El nombre total d’atesos per l’entitat durant el 2018 va arribar a les 62.845 persones. Si el 2016 la majoria d’ajudes van anar a parar a famílies amb menors, enguany la tendència ha canviat. Segons l’informe, han crescut les llars ateses en què viu una sola persona; són més del 45 % de les totals.
Ara bé, els nens continuen preocupant. Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, assegura que “la desigualtat està augmentant” a l’estat espanyol i que “els menors que viuen en famílies pobres tenen el doble de probabilitats” de continuar sent-ho en l’edat adulta.
D’altra banda, més de la meitat dels beneficiaris de l’entitat catòlica són adults en edat de treballar (52 %), i prop d’un 80 % està a l’atur o busca feina. Un miler i mig n’han aconseguit gràcies a Càritas, però encara hi ha un 45 % d’adults aturats que fa més d’un any que no troben feina. I treballar no és garantia de res, perquè els contractes precaris s’estenen.
Augmenta l’atenció a la gent gran
Entre les persones ateses que viuen soles també hi ha gent gran. De fet, el 2018 Càritas va atendre un 8 % més d’usuaris majors de 65 anys. D’aquests, el 68 % estan sols i la majoria són dones, un 70 %. L’atenció que reben és variada; per exemple, els ofereixen una llar tutelada si ho necessiten. També els organitzen activitats amb voluntaris, com ara colònies perquè els ancians comparteixin temps d’oci i combatin, així, la soledat.
El 2018, a Barcelona hi havia 90.056 persones de més de 65 anys vivint soles segons les dades del padró. D’aquestes, la majoria eren dones, 66.057, concretament. Si posem la lupa sobre el mapa de barris de Barcelona, veurem que és a Montbau on viu més gent gran sola, representa el 19 % de la població del barri. El segueixen el Turó de la Peira (17,2 %), el Congrés i els Indians i la Vall d’Hebron, on els majors de 65 anys que viuen sols equivalen al 16,5 % de la població.
En aquest mapa interactiu pots consultar, barri a barri, quin percentatge de la població són majors de 65 anys que viuen sols i, d’aquests, quants homes i dones són.
Si mirem enrere, veurem com les xifres del padró del 2018 són superiors a les de fa una dècada. El 2008 hi havia 83.197 persones majors de 65 anys vivint soles a Barcelona. A la Vall d’Hebron és on el percentatge de gent gran sola ha incrementat més en els darrers 10 anys, un 6,5 %. També destaca el fet que en 10 dels 13 barris de Nou Barris les persones de més de 65 anys que viuen soles han guanyat pes respecte de la població total, precisament una zona de la ciutat on les rendes són més baixes.
Llars no dignes, encara una preocupació
La memòria del 2017 ja ho va alertar. Més de la meitat de famílies ateses per Càritas no tenen un habitatge digne i el 2018 la problemàtica va augmentar en tots els sentits: el relloguer (del 23 al 28 %), l’acolliment a cases de parents i amics (del 6 al 9 %) o a recursos d’entitats socials (del 8 al 9 %). Segons la memòria anual, el 59 % de les famílies beneficiàries viuen en llars que no reuneixen les condicions bàsiques.
I la previsió és que continuï a l’alça perquè, durant aquests cinc primers mesos de 2019, aquestes famílies usuàries ja arriben al 63 %. Enguany, Càritas també preveu un repunt de les ajudes econòmiques —relacionades amb l’habitatge, la inserció laboral i l’assessorament jurídic— i que les ajudes destinades a llars on viuen persones soles segueixin creixent.
Per tot plegat, Busquets reclama més implicació política. “Falta voluntat i es necessita la col·laboració de l’administració central, l’autonòmica i la local”, sentencia. Exigeix més habitatge públic i de lloguer assequible, plans d’ocupació per a persones vulnerables i millorar la gestió de la renda garantida, entre d’altres.
