En Jaume dorm en un aparcament amb la seva gossa, la Laika. Cobra una renda mínima garantida i no es pot permetre un lloguer. Tampoc no pot anar a cap alberg perquè no hi accepten animals i no es vol separar de la seva companya. Fa uns dies va rebre una trucada de l’assistent social: per fi ha arribat la seva oportunitat. Serà un dels primers inquilins del bloc APROP del Gòtic. “Per a mi és una sorpresa, com a mínim tindré un sostre on dormir, no estaré al carrer ni passaré fred”, explica en Jaume.
Juntament amb la seva gossa han visitat el pis on viuran durant la jornada de portes obertes del bloc APROP i a en Jaume li ha agradat. “De moment m’agrada, està molt bé. Dues habitacions, bany, cuina, menjador. És petit però acollidor”, diu. Agraeix, sobretot, poder-hi anar a viure amb la Laika. Durant les properes setmanes podran instal·lar-se en un dels habitatges del primer bloc prefabricat amb mòduls, que han atret la mirada de veïns i curiosos.
Una nova oportunitat
Per a en Jaume el pis no és només una ajuda material. Tenir llar és, segons entitats com Arrels Fundació, el primer pas per poder sortir del carrer. És el que es coneix com a Housing first, un model nord-americà per posar fi al sensellarisme. Amb aquest objectiu a Barcelona es va posar en marxa el projecte Primer la llar amb pisos tutelats.
Precisament entre els visitants dels pisos APROP del Gòtic hi havia Rafel Vilalta. Vivia al carrer i era addicte a l’heroïna. Fa cinc anys va accedir a un pis de protecció oficial i aquell va ser el punt de partida de la seva nova vida. “L’habitatge és bàsic per integrar-te a la societat, no li pots demanar a una persona que viu al carrer amb un carro que busqui feina quan no té diners ni per sobreviure”, apunta. Vilalta va deixar les drogues, va normalitzar la seva vida i un any i mig després va aconseguir feina.
