Trobar una vacuna contra el coronavirus s’ha convertit en una prioritat per la comunitat científica de tot el món. A Catalunya, tres institucions pioneres en àmbits molt diversos però complementaris han unit esforços per afrontar aquesta croada. Es tracta del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l’IrsiCaixa (Institut de Recerca de la Sida) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC).
Les tres institucions s’han consorciat amb dos objectius. El primer, trobar algun tractament eficaç contra el coronavirus SARS-CoV-2. I, en segon lloc, però no per això menys important, desenvolupar una vacuna per prevenir futures infeccions. En aquest sentit, el consorci vol dissenyar i testar una vacuna que funcioni no només per al SARS-CoV-2, sinó contra tots els tipus de coronavirus.
“Els problemes biològics es poden transformar en dades que ens permeten obtenir hipòtesis que puguin ser traslladades a experiments“, explica Antonio Valencia, professor ICREA i director de l’àrea de Ciències de la Vida del BSC. La seva tasca en aquest consorci consisteix a fer prediccions per les quals “cal conèixer quines són les proteïnes del virus, quines són les proteïnes humanes, com interactuen, quins processos cel·lulars s’estan interrompent, mapejar i intentar entendre on atacar”, segons Valencia.
Els càlculs del BSC permeten identificar alguns “candidats vacunals“, tal com explica Júlia Vergara, investigadora del Grup de Coronavirus de l’IRTA-CReSA, i el següent pas es fa a l’IrsiCaixa, “on es fa una síntesi d’aquests candidats i es proven a nivell in vitro per passar d’un cert nombre de prediccions a un de més reduït”. Després, ja al CReSA, “el que fem és provar en un model animal els candidats que hem seleccionat”, diu Vergara.
El hàmster, el millor model
“A dia d’avui, no tenim un model animal que reprodueixi la malaltia exactament com en els humans“, es lamenta Vergara, però afegeix que “el hàmster funciona molt bé”. De moment, els investigadors del CReSA han provat que “dona una bona resposta immunogènica” i el següent pas, després de comprovar l’eficàcia en el model animal, “serà passar a fases clíniques per provar la seguretat i l’eficàcia d’aquesta vacuna”. Tot plegat, però, segons Vergara, pot ser qüestió de “mesos i fins i tot un any”.
El que sembla clar és que més d’hora que tard s’arribarà a trobar una manera de frenar la covid-19. “Mai no s’havien dedicat tants recursos a un objectiu“, assegura Antonio Valencia. El director de Ciències de la Vida del BSC, a més, subratlla que “les dades i les publicacions s’estan fent en obert perquè tothom pugui beneficiar-se de qualsevol progrés que es faci”.
