El coronavirus no ha estat un obstacle perquè SOS Racisme presentés l’informe anual de l’entitat. Segons el document, l’origen més comú del racisme a Catalunya són les disputes entre ciutadans —representen el 27 % de les situacions detectades el 2019— i la majoria es produeixen entre veïns. La segona font habitual de racisme és l’abús dels cossos policials (15 %), sobretot per identificacions amb perfil ètnic.
L’informe de SOS Racisme 2019 revela que la tercera forma de discriminació més recurrent són els conflictes en serveis privats (13 %) i també l’accés als drets socials bàsics, com ara l’educació o l’habitatge (13 %). Els resultats són semblants als de l’edició del 2018, tot i que l’any passat es van fer més atencions. Durant el 2019, van atendre 188 persones per situacions de racisme i, d’aquestes, 65 es van produir a Barcelona.
Pel que fa a la primera tipologia de discriminació, Alicia Rodríguez, coordinadora del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), relata que pot sorgir tant a la via pública com, fins i tot, a l’interior d’un mateix edifici, entre la comunitat de veïns. Critica que des de l’Administració no s’han fet prou esforços per disminuir aquests conflictes i recalca que la llar hauria de ser un refugi.
Més denúncies, però encara poques
De les 188 atencions que SOS Racisme va fer, en un total de 128 s’ha posat denúncia per vulneració de drets a través de l’entitat. El 2018 en van ser 72. Aquest augment de demandes, però, en bona part té a veure amb el fet que l’associació ha crescut. De fet, Rodríguez lamenta que un 32 % de situacions no es van denunciar el 2019 i que, per tant, “el racisme s’infradenuncia“.
Assegura que la persona es fa enrere, sovint, perquè desconfia en les institucions o bé perquè es troba en un context de vulnerabilitat i no creu que la denúncia sigui prioritària. En l’àmbit en què menys s’interposen demandes és el de la discriminació policial. Segons l’informe, és difícil denunciar els cossos de seguretat perquè acusen el demandant d’actuar de manera inapropiada durant la intervenció.
Per tant, afirma el document, es desconfia d’aquesta via i també del sistema judicial, “on preval la versió dels policies“. D’altra banda, explica SOS Racisme, en cas de tirar endavant una denúncia, “sovint s’acaba arxivant per falta de proves o per considerar que els fets no són delictius”. Així doncs, de les 28 situacions de racisme policial detectades el 2019, només se n’han demandat 18.
Creix la discriminació policial durant l’estat d’alarma
Segons Karlos Castilla, membre del consell de SOS Racisme, des que va començar l’estat d’alarma han identificat fins a 12 situacions de racisme, set de les quals per possible discriminació de les forces de seguretat. Castilla tem que això marcarà un repunt d’aquestes actituds racistes en l’informe de l’any vinent, i critica que precisament durant aquest període encara és més difícil denunciar i obtenir, per exemple, testimonis.
L’estudi s’ha presentat en plena crisi per la covid-19. De fet, durant l’estat d’alarma, l’associació ha fet diverses demandes per protegir les persones migrades. Per exemple, el tancament del CIE de la Zona Franca —que finalment ha quedat buit— i la regularització d’aquells que no tenen papers perquè puguin accedir a les ajudes de l’Administració. També ha denunciat batudes policials per raons ètinques, com el Centre Irídia.
