Durant els dies previs a l’estat d’alarma, les empreses catalanes ja preveien que la pandèmia els tocaria de prop. Començaven a planificar segons possibles escenaris, però la realitat, diuen, els va superar.
L’Elena Izarbe, tècnica de producció de l’empresa química Covestro, situada a la Zona Franca, recorda aquells moments d’ara fa un any: “Ens van reunir a tots en una sala i ens van dir: ‘És probable que la setmana que ve haguem d’anar a casa, i us separarem en dos grups'”. Dos dies després, ja formava part d’un grup bombolla que treballava parcialment des de casa i “al principi no sabia com fer-ho. No veia com planificar els treballadors d’una planta química des de l’ordinador de casa”, explica.
Canvi radical en l’organització
Sense gaire informació, ni material de protecció, les empreses van fer mans i mànigues per gestionar, de manera adequada els primers dies de toc de queda. “Era una responsabilitat molt gran. Havies de pensar a protegir els treballadors i alhora complir amb el deure social de continuar produint”, recorda Fernando Peirón, director de fàbrica de Covestro.
Era una responsabilitat molt gran. Havies de pensar a protegir els treballadors i alhora complir amb el deure social de continuar produint
A la planta química produeixen elements necessaris per fabricar béns essencials com les mascaretes o els equips de protecció que utilitza el personal sanitari “No pots deixar una planta química sense atenció i tampoc no pots deixar que les persones s’exposin a un contagi potencial”, explica. Van considerar que la millor solució era reduir al màxim l’activitat i crear grups bombolles i personal de reforç que pogués rescatar l’activitat en cas que un grup es contagiés.
“No pots deixar una planta química sense atenció i tampoc no pots deixar que les persones s’exposin a un potencial contagi
Barcelona, una ciutat fantasma
El 15 de març els carrers de la ciutat es va buidar completament. L’Elena recorda el xoc que li va provocar veure Barcelona com una ciutat fantasma. De fet, a la planta química només hi havia el personal essencial: “Arribaves a la feina i només hi havia la gent de seguretat. Despatxos buits, no veies ningú, tampoc no hi havia els transportistes. Sentia el soroll de la fàbrica, estàvem produint, però estava tot buit. Va ser molt impactant”, ha explicat.
Un any després, bona part del personal encara teletreballa
Un any després, alguns treballadors han pogut tornar, tot i que el sistema de torns fa que pràcticament ni es creuin amb els companys. Altres departaments, com el d’administració, segueixen treballant pràcticament al 100 % des de casa.
