El Servei de Psiquiatria i Psicologia Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona ha vist duplicat el nombre de pacients —majoritàriament noies adolescents— afectats per trastorns alimentaris, entre els quals l’anorèxia, respecte a abans de la pandèmia. Les dades s’han extret de la població que atén el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Eixample.
“Estem parlant d’un volum molt considerable”, explica Sara Lera, psicòloga clínica del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic. “Aquestes noies durant el confinament van seguir unes rutines d’exercicis i hàbits alimentaris que per a qualsevol altra persona podia ser positiu, però que per a elles va suposar un reforçament de les actituds que estan en la base de la patologia de l’anorèxia”, explica Jara López, també psicòloga clínica del mateix departament. L’anorèxia és una de les malalties mentals amb més mortalitat.
Però hi ha altres tipus de consultes. Sara Lera enumera els trastorns obsessius compulsius (TOC) i les conductes autolesives, que s’han incrementat. En aquest darrer cas, puntualitza que “generalment responen a quadres desadaptatius i depressius ansiosos lleus”. I afegeix que “la majoria estan responent bé a les sessions de suport psicològic”.
Enfadats, cansats i amb problemes de son
La situació que es troben als consultoris no és gaire diferent de les dades que reflecteix l’estudi “Impacte del procés de confinament durant l’epidèmia de la Covid19: La salut mental dels nens/es i adolescents usuaris del CSMIJ Eixample – Hospital Clínic i la seva relació amb variables psico-socials”, que han realitzat les dues psicòlogues clíniques, en col·laboració amb altres professionals del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Eixample. L’estudi, que es troba en fase preliminar, es diu Impacte del procés de confinament durant l’epidèmia de la covid-19: La salut mental dels nens/es adolescents usuaris del CSMIJ Eixample – Hospital Clínic i la seva relació amb variables psicosocials.
“Un 70 per cent dels pacients amb trastorns alimentaris, tant amb anorèxia com bulímia, han dit o perceben que la seva salut mental és pitjor”, afirma la investigadora principal, Jara López. I l’altra coautora de la recerca, Sara Lera, afegeix: “És en aquest subgrup de persones amb trastorn de la conducta alimentària, sobretot noies, on veiem que el percentatge d’empitjorament d’aquests hàbits i la insatisfacció corporal ha anat en augment des del confinament. Malgrat la reducció de les restriccions i malgrat l’entrada a l’escola, aquest percentatge ha anat a pitjor”.
En el gràfic que hi ha a continuació, extret de l’estudi, es poden veure els resultats de tres preguntes relacionades amb la imatge de la persona enquestada. Se’ls va preguntar si la seva preocupació per la imatge era menor en l’actualitat, igual o més que abans. Cada xifra correspon a cadascuna de les tres enquestes realitzades el 2020. La primera, el mes de maig; la segona, al juny, i la darrera, el mes de novembre. En totes es pot veure que el percentatge de preocupació pel físic i la imatge corporal augmenta enquesta rere enquesta entre el grup a qui més els preocupa. Passa del 21,9 per cent el mes de maig fins al 26,3 per cent en la darrera consulta, efectuada el mes de juny.
Hi ha dos grups més de pacients que han empitjorat amb la pandèmia. El primer són infants i adolescents amb comportament agressiu, “que va empitjorar durant la primera onada i s’ha mantingut estable durant tot l’any, fins a un 21-25 per cent de les mostres que han contestat l’enquesta”. El segon són els pacients que “busquen menys el contacte social amb les famílies o els seus companys i amics i que arriba a un 20-25 per cent de la nostra població clínica”. I adverteix que “això ens preocupa”.
Malgrat tot, hi ha un grup d’infants i adolescents que van millorar durant el confinament. Són els que van veure reduït el seu estrès en disminuir l’associat a l’activitat acadèmica i extraescolar.
Les dades de la recerca s’han obtingut a partir de tres enquestes realitzades en diferents moments de la pandèmia. La idea de la investigació va sorgir després de l’anul·lació de moltes visites presencials de salut mental del centre, a causa del confinament. “No sabíem realment com estaven les famílies ni els nens i adolescents que estàvem tractant”, explica la psicòloga clínica Jara López.
La primera enquesta va revelar que la salut mental empitjorava. “Ens vam trobar que els nens, sobretot els més petits, els de menys de 12 anys, tenien conductes irritables, desobedients, estaven més cansats i enfadats i presentaven problemes de son”. I estableix una relació de causa-efecte entre la pèrdua d’ingressos familiars i la incidència en l’equilibri emocional: “Vam trobar una relació entre la major pèrdua d’ingressos i l’augment de l’estrès familiar amb un major empitjorament i més símptomes dels nens i adolescents”.
L’escola atenua els símptomes d’alguns trastorns
A mesura que avança la pandèmia i es relaxen les restriccions, l’estudi detecta també una reducció de la simptomatologia de nens i adolescents. “La irritabilitat, la fatiga, els problemes somàtics, els problemes per dormir, la inquietud, la desobediència, el comportament negativista. Tot això va anar a menys”, exposa la psicòloga clínica Sara Lera. La coautora de la recerca també explica que els sentiments de tristesa, que havien arribat fins a un 28 per cent dels pacients infantils i adolescents durant el confinament, a hores d’ara “han disminuït moltíssim” i que els problemes d’“inatenció han tornat als nivells previs al confinament”.
Per les autores del treball, els centres docents han estat clau en la millora dels quadres clínics. “Pensem que l’escola realment estructura moltíssim la salut mental de nens i adolescents. Els ajuda molt”, insisteix la psicòloga clínica Sara Lera. I exposa que “l’organització del temps i de les activitats i l’atenció que ens donen l’escola o les activitats de lleure han estat molt beneficiosos per als nens perquè han ajudat a reduir els símptomes d’inatenció, han reduït la intranquil·litat, el negativisme, sobretot en nens amb trastorn del neurodesenvolupament. També els han reduït l’aïllament i han disminuït els comportaments estereotipats que s’havien incrementat durant el confinament”.
Les dues psicòlogues clíniques aposten per mantenir obertes les escoles amb les mesures de seguretat adients i la mobilitat dels nens, sobretot els més petits, que són els que menys possibilitats tenen de contacte amb els seus semblants.
I sentencien que els pares s’han de cuidar per poder tenir cura dels fills.
Els centres de salut mental i juvenil (CSMIJ) estan situats arreu del territori català, són públics i disposen de psicòlegs clínics, psiquiatres, infermeria especialitzada en salut mental i treballadors i educadors socials per atendre tota la població infantil i juvenil. Molts d’aquests CSMIJ desplacen els seus professionals als CAP, on atenen els casos més lleus i on fan el cribratge de les peticions que els deriven els pediatres i els metges de família.
També hi ha altres recursos comunitaris als quals poder demanar ajut. Els adolescents poden adreçar-se de forma individual al programa municipal Konsulta’m, situat als espais joves o als punt d’informació jove de cada districte, o bé el programa Aquí t’escoltem.
L’espai Situa’t atén les famílies de persones amb trastorns mentals i està implementat arreu del Principat.
