Fa un any que la irrupció i impacte del coronavirus ens va alterar i canviar la vida en molts aspectes, tant com a societat com individualment. Focalitzant l’atenció en la llengua, també podem veure com la necessitat d’explicar aquesta nova realitat va fer ressaltar tot un grup de mots oblidats, d’especialitat o fins i tot nous amb els quals ara convivim amb molta normalitat.
De tots els mots que han giravoltat entorn d’aquesta experiència col·lectiva de pandèmia n’hi ha un de nuclear que atreu tota la resta, que hi gravita al voltant: coronavirus.
El mot rei de la pandèmia
El terme més destacat d’aquest any és coronavirus. Tant, que va ser triat com el neologisme de l’any 2020. Al costat d’aquesta paraula, va aparèixer covid-19, que ha generat alguns problemes d’escriptura i pronúncia. Segons el Termcat, es pot escriure tant en majúscula totes les lletres com en minúscula, segons si en mantenim l’origen de sigla o la integrem a la llengua (com radar o sida). D’altra banda, és una paraula aguda i femenina, perquè la sigla correspon en català a la denominació completa malaltia per coronavirus. En canvi, coronavirus és masculí, perquè fa referència al virus.
Paraules revifades, paraules tècniques i mots nous
De paraules com quarantena o confinament potser en teníem una referència literària, però no eren de cap manera paraules habituals. La percepció que en tenim ara és totalment diferent, són mots viscuts. Per altra banda, segurament no ens havíem plantejat mai què era un grup bombolla i ara no només ho sabem, sinó que els controlem i n’estem pendents. També hi havia mots específics de l’àmbit de la medicina aliens al parlant que ara formen part indestriable del nostre dia a dia: asimptomàtic, mascareta, PCR, test d’antígens, immunitzar, aïllament, vaccí, variant o soca d’un virus, pic de contagis, pacient zero, epidèmia o pandèmia.
A l’horitzó ens va aparèixer una nova normalitat, un concepte que ens semblava ben estrany i que ara és en les converses quotidianes. I, al costat d’aquesta expressió, el desconfinament o la desescalada i el toc de queda.
Tot i que després dels pitjors moments de la pandèmia es van relaxar algunes restriccions, les videotrucades amb els familiars o el teletreball van agafar una embranzida que els han fet, en molts casos, indispensables en les relacions humanes i laborals.
Amb l’objectiu d’aplanar les corbes i trencar les cadenes de transmissió, la vida de molta gent ha canviat i han aflorat, fins i tot, problemes de salut més enllà del virus, com la fatiga pandèmica.
Finalment, i a còpia de repetir-ho tants cops, hem interioritzat que el rentat o rentada de mans, la distància de seguretat i el gel hidroalcohòlic són imprescindibles contra el contagi. Ara tenen un significat vivencial i personal de protecció que no existia aquí abans d’aquesta etapa complicada que ens ha tocat viure.
