Un any després del decret d’estat d’alarma, la crisi sanitària ha deixat dades econòmiques preocupants, en diferents àmbits. Concretament, la xifra d’aturats a Catalunya suma més de 537.000 persones, sobretot dones i joves, i hi ha més de 190.000 treballadors en ERTO. De fet, molts d’ells fa més de 12 mesos que tenen la feina congelada i no saben quan tornaran a la normalitat. Pel que fa a les empreses, s’han destruït 20.000 negocis i es calcula que aquesta tendència seguirà en els pròxims mesos. Els sectors més castigats són el turisme, el comerç i la restauració, que ho fien tot a la vacunació, encara que algunes empreses no descarten haver de tancar si la situació no millora. D’altra banda, hi ha dades positives com ara la recuperació del nivell d’activitat de la indústria o la construcció i, també, la creació d’ocupació en el sector sanitari o tecnològic.
Els acomiadaments es disparen
En un any s’han perdut més 137.050 ocupats, la caiguda més gran dels últims nou anys. La major destrucció de llocs de feina va patir-se durant la primera meitat de l’any perquè no es renovaven contractes temporals i l’impacte de la desocupació va arribar fins i tot en feines més qualificades del sector serveis i indústria.
Una de les empreses que ha acabat amb més feines de cop ha estat l’empresa CPM, subcontractada per fer de “call center” d’Airbnb, que va acomiadar 924 persones a l’estiu. Álvaro Palomo, un dels afectats explica que “van fer un ERO quan en principi no se’n podia fer”. D’altra banda, assenyala les dificultats que ha tingut per trobar feina en un mercat laboral pràcticament inexistent: “Tot i l’acomiadament i la inseguretat que va suposar no rebre l’atur en el moment que tocava, finalment, per sort, va sortir una oferta laboral en una multinacional, d’acord amb el que jo buscava i amb millors condicions en comparació amb on estava feia un any”.
El sotrac a l’economia s’ha intentat mitigar amb els ERTO. Molts dels treballadors afectats estan vinculats sobretot a activitats turístiques. Un clar exemple és el cas del Moisès Grau, secretari general de la secció de la CCOO a Viajes El Corte Inglés, que reconeix que “la plantilla està desanimada, ja són molts mesos que estem així. Hem passat d’un ritme constant a no tenir cap petició de viatge”.
Retards en els pagaments
L’allau de tràmits per cobrar les prestacions va col·lapsar el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). El maig el govern va denunciar que 240.000 persones no cobraven quan tocava. Part de la plantilla de Viajes El Corte Inglés en va ser afectats. Moisès Grau assegura que “a principis de juliol vaig començar a cobrar, després de quatre mesos de retard”. Malgrat aquests problemes, els experts consideren que els ERTO han estat una eina efectiva per evitar una major allau d’aturats.
“És una de les polítiques més efectives adoptades per lluitar contra els efectes econòmics i socials de la crisi en els empleats
Caiguda de la facturació de les empreses
La pandèmia ha provocat una davallada de la facturació d’aproximadament el 70 % en sectors com l’hostaleria o la restauració i un descens entre el 20 i el 30 % en el comerç. La casa de colònies Ca n’Oliver, a Pontós (Alt Empordà), n’és un exemple. Helena González, membre de l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC) va tancar les instal·lacions el 13 de març del 2020 i no les va poder tornar a obrir fins al juny. La propietària explica que “les colònies del mes de març, just abans de Setmana Santa, es van posposant o definitivament s’estan anul·lant”.
Les restriccions a la mobilitat durant la pandèmia també han posat contra les cordes les empreses de transport de viatgers. Una d’aquestes empreses és Nizatour, amb seu a Molins de Rei (Baix Llobregat). El gerent de la companyia, José Saiz, explica que des de l’inici de la pandèmia han hagut de reduir la plantilla de 18 a 12 treballadors.
Crèdits ICO a Catalunya
Catalunya ha estat la comunitat amb més operacions avalades de tot l’estat. En concret, el 2020 ha obtingut 183.466 crèdits aprovats, amb un finançament de 21.125,9 milions d’euros per a empreses i autònoms. La casa de colònies Ca n’Oliver va haver de demanar-ne un, que va provocar un increment del deute personal dels propietaris. D’altra banda, Nizatour va recórrer a aquest instrument per poder sobreviure, però finalment, segons el gerent, “ha creat més deute”.
Els sectors lamenten la manca d’ajuts directes. En un any, locals com l’Ovella Negra del Poblenou han rebut 1.500 euros directes, però no soluciona el problema, ja que costa 12.000 euros mensuals mantenir obert el local. El propietari recorda que els crèdits ICO “no són ajudes, sinó préstecs” i creu que hi haurà una “sagnia de locals tancats”. La directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç, Carme Poveda, preveu una recuperació de l’ocupació en dos anys, però admet que una part de les empreses tancarà definitivament.
La recuperació
Davant la caiguda del PIB registrada el 2020, la Cambra de Comerç de Barcelona preveu una recuperació parcial aquest any, amb un creixement de l’economia del 6,1 %. Tot i això, l’agonia generalitzada a les empreses després d’un any de pandèmia posa en risc la continuïtat. El gerent de Nizatour reconeix que en les condicions actuals “no podran aguantar gaire més” i confia en la vacunació massiva, en els pròxims mesos, per recuperar una “certa normalitat, de cara a l’estiu”. Si fos així veu possible tornar en dos anys als nivells d’activitat i facturació del 2019. En cas contrari, en uns cinc o sis mesos haurà de prendre decisions “dràstiques”.
