Interrompre l’embaràs per causes mèdiques i després de les nou setmanes de gestació no és possible a tots els hospitals públics de Barcelona. Actualment és inviable tant a Sant Pau com a Sant Joan de Déu i els motius són principalment religiosos.

La religió, l’obstacle que impedeix practicar avortaments

Tot i que a l’Hospital de Sant Pau es van practicar avortaments quirúrgics —fins a les nou setmanes es poden fer farmacològics— fins al 2013, aquell mateix any se’n van deixar de fer. Elisa Llurba, directora d’Obstetrícia i Ginecologia d’aquest centre, assegura que el fet que Sant Pau sigui una institució de caire religiós va fer que “es decidís no seguir aquest servei”.

L’Hospital de Sant Pau el gestionen tres fundacions: la Fundació Privada Sant Pau, propietària dels edificis, la Fundació de Gestió Sanitària i la Fundació d’Investigació. A la direcció de les dues primeres hi ha fins a tres canonges de la Catedral de Barcelona. Pel que fa al pressupost, la Fundació de Gestió Sanitària, encarregada de prestar l’atenció mèdica, rep un 98 % d’ingressos del Departament de Salut de la Generalitat.  

A banda, Elisa Llurba afirma que si tampoc es practica l’avortament, garantit per la Llei 2/2010 de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs, és perquè l’hospital “no té les instal·lacions adeqüades”. La directora de servei d’Obstetrícia i Ginecologia de Sant Pau explica que des d’aquest centre hospitalari tenen un acord amb la Maternitat-Clínic i allà, a més de diferents clíniques privades concertades per la Generalitat, hi deriven les dones que decideixen interrompre l’embaràs per malaltia fetal o materna. En aquell centre, diu, “reben una resposta adequada tant assistencial com psicològica”.

Des de l’Hospital de Sant Joan de Déu, gestionat, entre d’altres per l’Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu i finançat en un 85 % per la sanitat pública, son taxatius: “Nosaltres som un hospital religiós i no fem avortaments”. És la resposta del departament de premsa que també puntualitza que només interrompran un embaràs en casos de malformacions greus seguint les recomanacions del seu comité d’ètica. En els altres supòsits, asseguren que fan la derivació i acompanyament als centres acordats amb el CatSalut.

Tant l’hospital de Sant Pau com el de Sant Joan de Déu formen part d’un grup de 13 centres hospitalaris de la xarxa pública catalana que tot i estar habilitats per practicar avortaments quirúrgics per causa mèdica, no n’han notificat cap entre els anys 2015 i 2019. Així ho destaca el diari en línia Crític d’aquest dilluns.

“El debat social podria obrir la porta al canvi”

Des de Sant Pau creuen que en els casos de malalties fetals en què no cal un assessorament molt profund perquè ja hi ha un diagnòstic “sí que es podrien assumir aquí a l’hospital”. Ho diu Elisa Llurba, que també reconeix que actualment hi ha un “debat social que és pertinent” en què les dones “demanen els drets que tenen” i creu que si es decidís donar aquest servei en tots els casos “els professionals no hi tindriem cap inconvenient”. Però llavors, afegeix, “s’hauria d’habilitar un circuit específic” per atendre les necessitats de les dones i “poder acompanyar-les com cal”.

“La interrupció de l’embaràs també forma part de la nostra feina”

La Maria Llavoré, llevadora des de fa 16 anys a Sant Pau, va ser testimoni de com, de sobte i arran de canvis a la direcció, van deixar d’atendre avortaments sense preguntar-los res als professionals: “Hi ha hagut silenci en aquest tema durant molts anys”. Llavoré és del parer que qualsevol servei que atengui el procés de maternitat ha d’atendre tot el que aquest implica. “Per mi tot forma part de la nostra feina”.

Son nadons desitjats i és una situació molt dolorosa. Haver d’anar a un lloc que no coneixes amb gent que no coneixes encara ho fa més difícil”
Cristina Trilla, obstetra

No és l’única professional del centre que ho pensa, també l’obstetra Cristina Trilla, que lamenta “no poder acompanyar les pacients en aquest procés” i afegeix: “Són nadons desitjats i és una situació molt dolorosa per elles i haver d’anar a un lloc que no coneixes amb gent que no coneixes encara ho fa més difícil“.

Totes dues estan d’acord que “no té sentit no practicar avortaments però, en canvi, tenir un equip molt conscienciat amb el dol perinatal”.

El cas de l’Ainhoa i l’Hugo

A l’Ainhoa Goenaga i l’Hugo fa cinc anys una malformació greu al fetus quan la mare estava de més de 20 setmanes va fer que els derivessin del CAP a Sant Pau. Una vegada van tenir el diagnòstic, l’Ainhoa explica que “ens van derivar a una clínica privada sense ni preguntar ni què voliem fer”.

Ens van derivar a una clínica privada sense ni preguntar ni què voliem fer”
Ainhoa Goenaga

Goenaga explica que p`racticament no els van informar de res i “van donar per fet que volíem avortar”. Afegeix que, tot i que a la clínica privada es van sentir ben tractats, el fet de marxar de l’hospital va fer que “augmentés la sensació de soledat, tabú i secret”. L’Hugo explica que a la privada van trobar parelles joves estrangeres que anaven a avortar voluntàriament. Apunta que “es tracta d’una situació extranya perquè en el seu cas es tractava una criatura molt desitjada”.

Aquesta parella també afirma que va trobar a faltar recuperar les restes de la seva criatura per poder-s’hi acomiadar.

L’objecció de consciència, un dret individual

Des de Salut xifren en un 44 % els professionals de la medicina de Catalunya que són objectors de consciència de la interrupció voluntària de l’embaràs. Des d’aquest departament han assegurat a betevé que s’han de poder garantir tant el dret a objectar com el d’avortar i que totes les dones tenen garantit el dret a l’avortament en els centres autoritzats i contractats pel Servei Català de la Salut.  

Als hospitals públics gestionats per entitats religioses que neguen l’avortament se’ls hauria de retirar el finançament”
Imma Clarà, presidenta de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius

Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius afirma que des dels hospitals gestionats per entitats religioses “s’ha fet de l’objecció un dret estructural” quan es tracta d’un dret individual. Així es desprèn de l’article 19.2 de la Llei 2/2010 que regula l’avortament.  

Imma Clarà, presidenta de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, assegura que els hospitals públics gestionats per entitats religioses “neguen un dret reconegut per llei” i, per això, demanen “que se’ls hauria de denegar el finançament públic”.

L’Associació Drets Sexuals i Reproductius calcula que una de cada tres dones avortaran al llarg de la seva vida fèrtil. Això implica que el dret a l’avortament l’exercirà prop del 20 % de la població.

La resta d’hospitals públics de la ciutat

La resta de centres hospitalaris finançats amb diners públics ofereixen la possibilitat d’interrompre l’embaràs després de les nou setmanes i per motius mèdics. És el cas de la Maternitat-Clínic, Vall d’Hebron o l’Hospital del Mar.  

La interrupció de l’embaràs fins a les nou setmanes de gestació es pot fer amb mètodes farmacològics a les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), inclosos en com a mínim un centre d’atenció primària de cada districte de la ciutat.