Durant el seu primer any d’existència, l’Observatori dels Drets Sexuals i Reproductius ha recollit un seguit de denúncies de dones que, per exemple, volien avortar i no hi havia sanitaris disponibles que no practiquessin l’objecció de consciència. O el cas d’una jove a qui a la farmàcia li van negar l’anticoncepció d’urgència perquè ja se n’havia pres una píndola feia tres mesos.
Fins a un centenar de queixes i una enquesta feta a 300 persones formen part del primer estudi de l’entitat, en què denuncia que, a Catalunya, es vulneren els drets sexuals i reproductius. Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, afirma que el nexe d’unió de tots aquests casos és la violència institucional que s’exerceix sobre aquests drets. Afegeix que es tracta d’uns drets invisibilitzats i que “estan en un segon pla” en el marc dels drets socials, econòmics o culturals.
Drets sense visibilitat
Les dades principals de l’estudi recullen que el 38 % de les dones s’han sentit jutjades o han estat esbroncades en demanar una pastilla anticonceptiva i que el 40 % creuen que tenen poca informació sobre com avortar.
La violència obstètrica també és un dels altres pilars de l’informe. En aquest sentit, un 71 % de les enquestades afirmen haver-se sentit menystingudes durant l’embaràs o el part. Una altra dada que recull l’estudi és que sis de cada 10 persones asseguren no haver sentit mai a parlar dels drets sexuals i reproductius.
Transformar les polítiques públiques
Aldavert apunta que la formació afectivosexual és clau per evitar la vulneració d’aquests drets. A banda, assegura que “cal un canvi de paradigma d’atenció i de servei públic”. I afegeix que ha de ser un canvi que “estigui fonamentat en els drets humans i de les persones i que tingui una perspectiva feminista en què posi la vida al centre”. L’Observatori dels Drets Sexuals i Reproductius va néixer l’any 2018 per recollir i donar visibilitat a les denúncies i les desigualtats en aquest àmbit que pateixen les dones. L’objectiu final de l’entitat és incidir i transformar les polítiques públiques per garantir-los.