La consellera de Justícia, Ester Capella, ha inaugurat aquest dimarts l’exposició “La memòria del segle XX des dels arxius judicials” a la presó Model. En la mostra es poden veure sentències, sumaris i expedients de la Guerra Civil i el franquisme que s’han recuperat del dipòsit judicial de la Ciutat de la Justícia.
En total, hi ha 56 imatges de documents judicials de 29 expedients diferents, entre els quals hi ha un sumari del 1951 en què es va condemnar a 12 anys de presó un home que va matar la seva dona i va ferir la sogra. Finalment, però, només va complir la meitat de la pena perquè el govern franquista li va atorgar l’indult. Segons la cap del Servei d’Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials de Catalunya, Bibiana Palomar, l’hi van atorgar tenint en compte que l’home va declarar en el judici que “la dona havia estat infidel i havia avortat”.
A més del tractament judicial de la violència de gènere, en l’exposició també es podrà veure com es va castigar l’homosexualitat arran de la llei de “vagos y maleantes”, que es va aprovar per castigar els rodamons, els proxenetes i, més tard, els homes per la seva condició sexual. Una sentència inclou aquest paràgraf, per exemple:
“Su condición de sujeto homosexual productor de hechos que ofenden la sana moral de nuestro país con agravio al tradicional acervo de buenas costumbres fielmente mantenido en la sociedad española. Con todo lo cual, procede declarar su peligrosidad”
“El que s’està enjudiciant és un home per la tendència homosexual entenent que la societat del moment ha de ser d’una tendència: nacional catolicisme”, explica la cap del servei, que ha seleccionat aquests documents del dipòsit juntament amb altres arxivers. Segons Palomar, aquests expedients històrics, que es podran visitar fins al 30 de novembre a la presó Model, “mostren la rellevància de la història social de la gent anònima, és a dir, com els afectaven les lleis i la justícia en aquell moment”.
74 km de dipòsit judicial
Tots aquests documents formen part de l’arxiu judicial de la Ciutat de la Justícia, que ocupa dues plantes subterrànies de l’edifici. Els expedients més antics daten del 1921 i són del Tribunal Tutelar de Menors, els jutjats de menors actuals, mentre que els més recents són del 2014, ja que el dipòsit cada any arxiva els documents que han produït els jutjats cinc anys enrere.
Dins del dipòsit, hi ha tots els expedients judicials dels jutjats de Barcelona dividits en caixes de cartró que si posem de costat i en línia fan 74 quilòmetres, gairebé tota la capacitat del dipòsit.
Es calcula que cada jutjat produeix cada any 200 caixes. És un volum molt elevat i per això els jutjats de primera instància han començat a treballar amb l’expedient electrònic. També destrueixen documents que ja no serveixen com ara els judicis per faltes de fa 20 anys.
