“Gardunya” és un terme que fa referència a un espai perillós on la delinqüència està a l’ordre del dia. Així era aquest espai quan se li va posar aquest nom. Una situació que l’Ajuntament fa anys que ha volgut revertir. Recentment, la ubicació de la nova seu de l’Escola Massana, els nous pisos de protecció oficial i de mercat lliure així com la intensa pressió turística del Mercat de la Boqueria han comportat el retorn d’aquest espai a la ciutat.
El fotògraf Jorge Ribalta ha estat el cronista visual de com ha canviat aquest punt de la ciutat en els darrers 13 anys, del 2005 al 2018. Un projecte que s’exposa a la Virreina Centre de la Imatge fins al 20 d’octubre amb el nom “Àngels nous. Escenes de la reforma de la plaça de la Gardunya, Barcelona (2005-2018)”. La referència als àngels nous remet a “l’àngel de la història”, de Walter Benjamin.
La història de la plaça de la Gardunya
Els usos d’aquest punt de la ciutat han variat molt al llarg de la història. L’exposició està plantejada com una cronologia inversa, del present al passat. Un viatge en el temps en un racó del Raval que havia acollit l’antic convent gòtic de Santa Maria de Jerusalem, l’Acadèmia de Medicina i el cementiri de darrere l’Hospital de la Santa Creu. També va ser el pàrquing de la Boqueria. Actualment, al migdia, la plaça acull turistes, l’Escola Massana i els pisos nous. “Aquest microestudi d’una petita plaça en un lloc històricament marginal és una representació del nostre temps.” explica el fotògraf Jorge Ribalta.
583 fotografies revelades per Ribalta
La mostra consta de prop de 600 fotografies en blanc i negre revelades pel mateix fotògraf. El que va començar com un treball personal es va acabar convertint en un encàrrec de l’ICUB per poder muntar l’exposició. El fotògraf treballa amb càmera analògica i ha revelat personalment cadascuna de les imatges. Dues de les fotos s’han ampliat i es poden veure a l’exterior del Mercat de la Boqueria.
Els veïns volen les imatges
Els veïns dels habitatges nous, que no només han estat fotografiats per Ribalta sinó que a través de l’exposició han pogut conèixer la història d’aquesta plaça, volen conservar aquest material. La idea, que ha agrada molt al fotògraf, és fer alguna mena d’intervenció als espais comuns dels pisos, a les escales, a l’entrada, de manera que el treball quedi allà de manera permanent. “S’està obrint aquesta possibilitat d’experimentar com ho podem traslladar i com convertir l’exposició en un petit memorial del lloc.” explica Ribalta.
