Ha estat la primera roda de premsa, però no han vacil·lat davant del micròfon. L’associació d’ex-Menes, integrada per joves migrants que han estat tutelats per la Generalitat, acusa els partits polítics d’utilitzar els menors estrangers que viatgen sols com a arma electoral. Critiquen, en concret, que alguns alcaldables del PSC, ERC i el PP han faltat al pacte de difondre un discurs “responsable” sobre migració durant la campanya per al 26-M.
Bou i Maragall, diana de les crítiques a Barcelona
A l’abril, totes les formacions amb representació al Parlament de Catalunya van signar un acord en què, amb diversos comicis a l’horitzó, es comprometien a promoure un debat lluny del racisme i la xenofòbia. Però, segons aquesta associació, a mesura que avança la campanya per a les eleccions del 26 de maig, aquest compromís es dilueix. Assenyalen, sobretot, l’alcaldessa socialista de Rubí, Ana Maria Martínez, que s’ha oposat a l’obertura d’un centre per a menors migrants en aquest municipi.
A Barcelona, la diana de les crítiques és doble. Han acusat al candidat dels populars, Josep Bou, d’oferir “discursos populistes” i han carregat contra el seu pla per retornar al país d’origen la majoria de joves que arribin a la ciutat i, dels que es quedin, fer-ne un cens. També hi ha hagut retrets per al candidat a l’alcaldia per Esquerra, Ernest Maragall. Asseguren que va utilitzar menors únicament “per fer-se la foto” durant un partit de futbol, en un acte en què va presentar el seu pla per a la immigració.
Augmenten les batudes policials a Ciutat Vella
La darrera crítica ha estat per a l’alcaldessa i candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau. Tot i que des de l’associació d’ex-Menes reconeixen que el seu discurs és “molt favorable” pel que fa a la migració, asseguren que, en els últims temps, han augmentat les batudes de la Guàrdia Urbana contra menors que malviuen al carrer a Ciutat Vella.
En aquest sentit, han demanat que se’ls deixi de perseguir, criminalitzar i titllar de delinqüents. S’han remès a les dades que els Mossos d’Esquadra van fer públiques fa unes setmanes: més d’un 80 % de joves no han delinquit mai. D’altra banda, han justificat els nois que s’escapen dels centres d’altres pobles i ciutats i, sovint, acaben al carrer a Barcelona. Relaten que tots els recursos es concentren a la capital catalana i que és a la ciutat on veuen més oportunitats de futur.
Consideren que el model d’acollida català no és adequat
Els sis integrants de l’associació d’ex-Menes han aprofitat la compareixença per valorar el sistema de protecció de la Generalitat. Celebren que hi hagi un pla, però recalquen que és totalment insuficient perquè els centres d’emergència i primera acollida estan massificats. També han qüestionat el model d’aquests centres: creuen que agrupar tot els menors migrants en un mateix espai no n’afavoreix la integració.
Amb tot, han allargat la mà als partits polítics. Expliquen que estan “oberts al diàleg” i s’ofereixen a qualsevol ajuntament o administració a parlar amb ells per trobar solucions a possibles conflictes. També perquè, tant uns com altres, entenguin de primera mà quina és la trajectòria dels menors estrangers que migren sols.
