L’octubre és el mes escollit pel col·lectiu transgènere per reivindicar-se i enguany, a Barcelona, una de les lluites sonades és l’exclusió laboral de les dones trans. Denuncien que els costa molt accedir a una feina i que se les discrimina pel seu aspecte físic. Una situació que, segons l’entitat Metges del Món ─que assessora algunes dones─, encara s’agreuja més amb la crisi de la covid-19. Dues dones han relatat a betevé què els ha passat.

Carol: “No només podem estar al carrer”

La Carol Múrcia és dona trans, té 28 anys i va fugir d’Hondures ─el seu país d’origen─ perquè la deixessin de perseguir per la seva condició sexual. Ara l’han reconeguda com a refugiada i treballa al servei de neteja del Teatre Tantarantana, però quan va arribar a Barcelona no ho va tenir fàcil. “Em van dir que era una ciutat oberta i que, per això, tindria més facilitat per entrar a l’àmbit laboral, però em vaig trobar amb tot el contrari“, explica.

Carol Múrcia als Jardins de Rubió i Lluch
Carol Múrcia als Jardins de Rubió i Lluch

Va decidir estudiar hostaleria per fer de cambrera i, en la primera entrevista ─en un restaurant de la plaça d’Urquinaona─, li van dir que “no contractaven dones trans perquè donaria una imatge que a l’establiment no li convenia“. “Ens posen una etiqueta… no només podem estar al carrer i exercint el treball sexual. Tenim habilitats per tirar endavant“, reivindica Múrcia.

Edén: “L’únic que vull és ser feliç”

L’Edén Provecho també és dona trans, d’un petit poble de Lleó. Va decidir marxar perquè la seva família, lamenta, no li donava suport, i ara ja fa gairebé quatre anys que viu en una casa ocupada a Barcelona. Actualment està buscant feina perquè fins ara s’ha dedicat a la prostitució, a recollir ferralla o bé a fer feines de mecànica (té estudis d’automoció). “Espero trobar alguna cosa, però no vull fer-me il·lusions“, relata Provecho.

Edén Provecho consulta el seu telèfon mòbil abans de conversar amb betevé
Edén Provecho consulta el seu telèfon mòbil abans de conversar amb betevé

Assegura que, a diferència dels homes, una dona trans perd privilegis a l’hora de fer la transició i que és blanc de transfòbia i misogínia: “Et diuen que t’has de veure bé, que et depilis, que no se’t noti el paquet… Aneu a la merda i deixeu-me en pau! Jo l’únic que vull és ser feliç“, critica.

Protesta a l’Oficina de Treball de Barcelona

Precisament aquest dimarts un grup de dones trans ─amb la Carol i l’Edén─ i l’entitat Metges del Món han organitzat una protesta simbòlica contra l’exclusió laboral a les portes de l’Oficina de Treball del carrer de Sepúlveda. Tot plegat per reclamar a les empreses que “deixin de banda els prejudicis”. A falta de xifres oficials, segons Metges del Món, alguns estudis conclouen que aquest tipus de discriminació afecta un 80 % de dones trans.