MIQUEL AGUILÓ, socorrista aquàtic "Respecte de les dades de l'any passat o d'anys anteriors no hi ha un augment significatiu. La majoria de banderes grogues que hem posat aquest any ha estat per l'estat de la mar. Per presència de meduses hem de tenir moltes picades en poques hores perquè posem bandera groga." Més que a la platja, el problema de les meduses es concentra, sobretot, a alta mar. Els científics calculen que en els últims anys la població s'ha multiplicat per sis. Això ha portat les administracions a abocar més recursos per frenar una plaga que afecta, entre d'altres, el turisme. I a poc a poc s'estan aconseguint resultats. JOSEP MARIA GILI, investigador del CSIC "El nombre de gent picada per les meduses s'ha mulplitcat per dos i no per sis. Això vol dir que alguna cosa estem fent bé, sobretot, pel que fa a la informació dels usuaris." Al darrere de tot plegat hi ha el problema de la sobrepesca. En les últimes dècades, gairebé han desaparegut moltes de les espècies que es mengen les meduses. I com que no tenen depredadors, s'han reproduït en massa a alta mar. A la costa de Barcelona, les espècies més habituals són la pelagia i la rizostoma. No són les més perilloses, però la seva picada sí que provoca força molèsties. I si ens toca un dels seus tentacles, què cal fer? "Poner agua dulce..." "Un poco de vinagre..." "Amoníaco, no?" JOSEP MARIA GILI, investigador del CSIC "Ni aigua, ni vinagre ni amoníac. El que s'ha de fer és el cop de fred, una bossa amb gel..." La millor opció, però, continua sent avisar la Creu Roja. De fet, a la porta els socorristes ja tenen un cartell amb quatre consells bàsics sobre les meduses.
