En Joan Pujol és de la Barceloneta i fa 15 anys que tira la canya als espigons de Barcelona. És un apassionat de la pesca i aprofita la mínima ocasió per practicar la seva afició a prop de casa. "Jo vinc tres dies a la setmana i hi estic tres o quatre." El cas d'en Joan, però, no és aïllat. El Front Marítim de la ciutat n'està ple de gent com ell. L'Edgar és peruà i, tot i que el seu sistema de pesca és un pel més rudimentari, amb únicament un fil i un ham, practica l'activitat per desconnectar ara que no té feina. "Con los problemas que existen ahora es la única manera de poder relajarse" Alguns fins i tot es relaxen tant que ni s'immuten pel pas de grans creuers darrere seu. D'altres s'arrisquen més ubicant-se a tocar de l'aigua. Però al final la pregunta és la de sempre: Piquen? "Aaaaaaaah a medias. Ni poco ni mucho." "Cada vegada es pesca menys. No hi ha la varietat que hi havia abans, tampoc." "Una gamba." Alguns no perden el bon humor, tot i no pescar. I quan hi ha sort què en fan dels peixos? Se'ls mengen? "A veces sí, los puedo freir." "Les regalo al veí que se les menja. Jo no..." "El que a mi m'agrada és treure el peix però no me'l menjo." Piquin molt o piquin poc, el més important per la majoria d'aquests aficionats és passar la tarda a la vora del mar.
