“La campanya del telèfon 900 900 120 ha estat molt potent, però no aconsegueix treure de casa les dones en situació de violència masclista que ho necessiten”.  Així parlen des de Tamaia Viure sense Violència un dia després que la Generalitat anunciés que el seu servei permanent hagués incrementat les atencions un 60 % durant el confinament per la covid-19. L’entitat especialitzada en violències masclistes afirma que s’esperava aquesta pujada i és força crítica amb les dades de l’Institut Català de les Dones (ICD) perquè diuen que “aporten poca informació” i no parlen de “qui hi ha al darrere” o si “ha trobat l’ajuda que necessitava”.

Coronavirus a Catalunya i Barcelona: ÚLTIMA HORA

Atenció psicològica per sobreviure a casa però cap recurs per sortir-ne

Carme Vidal, membre de Tamaia Viure sense Violència, assegura d’entrada que les dones que truquen a la línia permanent de l’Insitut Català de les Dones són ateses per professionals amb qui no poden establir cap vincle, ja que si tornen a trucar “les atendrà una persona diferent”. Això, segons Vidal, “les revictimitza”. Però el que és pitjor, assegura aquesta politòloga, és que “no hi ha recursos per fer seguiment a aquestes dones, treure-les de casa seva si ho necessiten i acompanyar-les en el procés de recuperació“. Carme Vidal creu que l’atenció telefònica està molt bé, però “serveix de ben poc” si després no poden rebre ajuts econòmics o espais preparats amb equips per atendre-les“. Com a professional, apunta Vidal, “em donaria molta tranquil·litat en aquests moments poder dir: “Ves a aquest lloc on t’acolliran“.

“No hi ha recursos per fer seguiment a aquestes dones, treure-les de casa seva si ho necessiten i acompanyar-les en el procés de recuperació.”

Sira Vilardell, directora general de la Fundació Surt, assegura que tot i que “es fa el que es pot a nivell telefònic i telemàtic”, actualment s'”hauria de poder garantir, de forma excepcional i en casos urgents, places per a dones en hotels o equipaments garantint-ne sempre la seva seguretat”. Vilardell creu que ara “es posa en evidència” la falta de recursos en aquest àmbit però que “ve de lluny”. La responsable de la Fundació Surt pensa que cal fer una aposta decidida per contractar més professionals, dotar de més recursos les entitats que treballen amb dones en situació de violència masclista i ampliar les places dels equipaments residencials.

Una altra professional que treballa amb dones en situació de violència masclista i que prefereix no dir el nom, assegura que “la coordinació entre l’ICD i Justícia, gestionades per formacions polítiques diferents, és nul·la” i és aquest últim departament qui “hauria d’activar les cases d’acollida per a aquestes dones”.

Situació complexa després del confinament

A finals de març el Ministeri d’Igualtat assegurava que les denúncies per violència masclista a Espanya s’havien reduït un 40 %. Lores López, membre de Dones Mentores, assegura que actualment moltes dones no poden denunciar i creu que quan es posi fi a l’estat d’alarma aquestes augmentaran.

Des de la Fundació Surt preveuen que hi haurà un repunt de casos que s’han donat en aquest període i que ara estan invisibilitzats.  També ho creuen des de Tamaia, i per això creuen que des de les institucions “haurien de posar en marxa un pla de xoc” perquè estem davant d’un fenomen “més gran del que s’havien imaginat”. Des d’aquesta entitat barcelonina també pensen en els infants que estan vivint sota el mateix sostre que maltractadors i víctimes. Apunten que els docents seran els primers que es trobaran amb “les conseqüències” i hauríem de “preparar-los”.

Dades del coronavirus a Catalunya: la corba, dia a dia

Les entitats feministes, “al límit”, signen un manifest

Unes 150 entitats feministes promotores de la igualtat de gènere i la lluita en contra la violència masclista van signar un manifest conjunt amb el títol ‘Les violències masclistes no s’aturen davant de la covid-19’. En l’escrit, assumeixen que són un servei essencial i proposen, entre d’altres, no aturar les subvencions ni els serveis contractats i ajudes directes a les entitats petites per evitar la seva desaparició.